Jordi Pujol ha fet 80 anys. No és cap novetat, perquè se n'ha parlat prou. La (bona) notícia és que hi ha arribat amb el cap clar, ben clar. I ho vam poder comprovar en el programa que li va dedicar dijous TV3, en format de conversa amb el comunicador Miquel Calçada. Les reflexions de Pujol ens arriben de tant en tant perquè com a expresident de la Generalitat periòdicament organitza trobades amb talents dels camps més diversos del coneixement en general i perquè tot sovint encara escriu articles o participa en actes on ofereix pensaments molt més lliures que els que podia expressar quan tenia la responsabilitat del càrrec de president del país i de la seva coalició política. Pujol és un pensador d'altura. De talla europea i mundial. S'hi pot estar més o menys d'acord, és clar, però té una idea de les coses: de la política, de la cultura, del pensament i el coneixement en general. En la conversa amb Calçada l'expresident va mirar enrere però el seu pensament sobre Catalunya i sobre la relació amb Espanya continua projectant-se en el present i en el futur. Entre record i record, Pujol deixa anar reflexions que el situen molt per sobre del debat de vol gallinaci que hi ha avui dia entre els polítics que, tant a Catalunya com a Espanya, tenen responsabilitat de governar o de fer oposició. És cert que, a diferència dels polítics en exercici, Pujol es pot permetre parlar d'economia però no de les interioritats de la crisi, d'altra política però de política de partit, de coses que estan per sobre del bé i del mal i no de les que responen a la necessitat d'aferrar-se a la poltrona. Però és igualment cert que la seva talla política supera la de qualsevol dels polítics del país, siguin del partit que siguin. A vegades crec que als polítics ja els van bé situacions com ara la crisi econòmica per no haver de comprometre's a articular un discurs sobre el país, sobre què fem com a col·lectiu, què som i què volem ser. Perquè no en tenen. «De batalles no en guanyaràs gaires. Les batalles són per la dignitat», va dir Pujol a Calçada. Pujol arriba a la vellesa sabent que el país ha avançat però no ha arribat a cap destinació final. El dubte és si ara hi ha capacitat per no perdre també la batalla de la dignitat.