Mentre arriba la cobejada societat del lleure en la qual les màquines faran suposadament la feina bruta i els éssers humans podrem dedicar-nos a llegir poesia, a contemplar la naturalesa i a delectar-nos amb la música, el lleure es converteix en un breu parèntesi de l'activitat laboral, en un punt de fuga, tan necessari com higiènic per mantenir el sempre fràgil equilibri mental i emocional. Un poble es coneix no tan sols per la seva manera de treballar, sinó també per la forma que té de distreure's, per la manera com s'hi gestiona el lleure de gent.

L'educació en el lleure gaudeix d'una llarga i sòlida tradició en el nostre país. Institucions com la Fundació Pere Tarrés i d'altres formen durant l'any educadors del lleure i dissenyen centenars d'activitats per omplir de significat i de valor educatiu aquest temps humà, especialment durant les vacances d'estiu. En contextos de crisi financera i econòmica, el lleure també es transforma, perquè cal proposar activitats que, a més a més de ser educatives i formatives, siguin poc costoses des del punt de vista econòmic. Durant l'estiu, molta mainada de casa nostra gaudeix d'aquest tipus d'activitats, entren en contacte amb la naturalesa, surten dels nius de les ciutats i coneixen el territori.

Com els experts assenyalen, el lleure és una oportunitat idònia per a la transmissió de valors, perquè els valors no es comuniquen directament, sinó a través de pretextos, de bones pràctiques, de situacions de vida. L'esforç, la constància, el respecte envers la natura, l'estima per les pròpies tradicions, la solidaritat o l'audàcia són valors que es fan realment presents en les pràctiques del lleure. L'ascensió a una muntanya, per exemple, és una ocasió privilegiada per conrear el valor de la tenacitat; passar una nit dins d'una tenda mentre algú ronca és una oportunitat per treballar el valor de la paciència. Tot l'esforç per convertir el lleure en un espai educatiu ha de ser ben rebut i protegit per les administracions públiques. Hi ha molt en joc. Massa sovint el lleure de les masses es converteix en un pur pretext per a consumir, o, pitjor encara, en un temps erm, estèril, purament passiu, en el qual el ciutadà es converteix en un receptacle passiu de productes audiovisuals que insulten la seva intel·ligència i fereixen la sensibilitat estètica.

Si desitgem que les noves fornades tinguin un sentit solidari a l'hora de pensar la gestió del lleure, si volem que siguin actius i imaginatius en el temps de lleure, cal educar-los des de ben petits i mostrar-los tot allò que són capaços de fer. El lleure pot ser una ocasió per evadir-se del món i construir-se una quimera en l'espai virtual, però també una oportunitat per contribuir a fer d'aquest món una casa més acollidora, per comprometre's en causes nobles. Mentre la utopia de la societat del descans s'allunya cada dia més del nostre imaginari col·lectiu, el lleure esdevé una ocasió per reinventar-se a un mateix i per a molts ciutadans acaba essent l'única oportunitat per conrear el que vertaderament desitgen. La immensa majoria de les persones incorporades al mercat laboral se senten a disgust treballant, no veuen en la feina un mode de realització personal, sinó, senzillament, el peatge que cal pagar per (sobre)viure, per fer front a les despeses que cada mes s'acumulen sobre la taula. Els petits moments de lleure són, aleshores, ocasions per expressar el propi talent, els recursos amagats, per fer realitat somnis i voluntats que difícilment es tradueixen en una activitat laboral.

No podem malbaratar el capital intangible inherent al lleure. Cal apostar per un lleure responsable i sostenible per a tots, per un lleure que estimuli la imaginació, el sentit crític i els valors més genuïns de la nostra tradició, per un lleure que sigui un àmbit d'acollida incloent i faci possible processos d'integració social, especialment d'aquells col·lectius que pateixen risc d'exclusió social. La cura de les institucions que vetllen per una bona educació en el lleure és una aposta de futur.