Fer la guerra sense despentinar-se

UAV es la sigla en anglès d'avió no tripulat, la nova tendència de l'armamentisme que servirà per fer les guerres asseguts confortablement des de l'oficina. Els UAV es controlen des de la CIA, on en un espai tancat, amb una pantalla, un teclat i un joystick, es llancen bombes i míssils sobre objectius reals. Els UAV són anomenats també drones (abellots en anglès) i es fan servir per al reconeixement tàctic i estratègic, per a patrulles marítimes, per a la guerra electrònica, per atacar sistemes de defensa aeris i per bombardejar objectius determinats. Els models de combat armat són coneguts com UCAV (sigla en anglès d'avions no tripulats de combat).

Als anys noranta es van fer servir els primers avions no tripulats amb capacitat bèl·lica, com el Predator, que portava dos míssils Hellfire (Foc de l'Infern). Estimulats per les guerres d'Afganistan i de l'Iraq, als EUA es van desenvolupar nous models que poden estar fins 24 hores en l'aire i que poden carregar més bombes i míssils. A l'Afganistan i Pakistan s'han fet servir aquests avions de combat en el que s'ha anomenat atacs selectius. El 2008, amb 36 atacs dels abellots, van morir 317 persones; el 2009 van ser més de 400, entre les quals hi havia rebels, líders d'Al Qaida i, com sempre, civils. A més a més, han aconseguit fer, només a la guerra d'Afganistan, 1.665 incursions de guerra, 33.280 hores de vol i han captat 606.000 imatges

A Europa en tenim el projecte Neuron, en0 què Espanya ha posat 35,5 milions d'euros per al seu desenvolupament. A més a més, EADS està desenvolupant un projecte entre Espanya, Alemanya i França per fabricar l'Advanced UAV, amb un programa que tindrà un cost de 2.800 milions d'euros. Espanya s'ha compromès a comprar-ne tres unitats, a més de participar en el cost del seu desenvolupament. Recentment BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l'Espai) va presentar la seva candidatura per a la concessió del Centre d'Excel·lència d'Avions no Tripulats del consorci aeronàutic EADS, per establir a Catalunya la producció d'aquest avions, per la qual competeixen Andalusia, Madrid i Galícia, a més de França i Alemanya.

Durant 2009, s'ha calculat el mercat mundial d'avions no tripulats en 4.400 milions de dòlars, i que està controlat pels EUA amb un 80% de la quota de mercat. Es calcula que el mercat futur dels avions no tripulats serà de milers d'aparells, cosa que comportarà una despesa de les arques públiques de més de 62.000 milions de dòlars durant els propers anys.

Els avantatges econòmics i militars dels avions no tripulats de combat són molts. Per exemple, la formació d'un pilot d'avió de combat nord-americà té un cost de 2,6 milions de dòlars, mentre la d'un pilot de drone és de 135.000 dòlars; perquè la guerra amb aquests aparells no tripulats no tindrà baixes humanes dels atacants, probablement la principal raó d'oposició a les guerres de l'opinió pública occidental; i perquè poden estar més d'un dia i la seva nit volant i bombardejant, cosa que amb pilots humans és impossible.

Però els riscos i limitacions dels avions no tripulats de combat són més encara. Perquè és molt probable que amb el desenvolupament que estant tenint, puguin arribar a ser capaços de destruir una ciutat sencera pitjant un botó des d'un còmode despatx. Llavors, qui és responsable d'un bombardeig fet sense intervenció humana?, què passa si el sistema s'equivoca?, què passa si un hacker interfereix el sistema?, què passa si hi ha una errada de programació? Els éssers humans són cada cop menys necessaris per accionar el gallet, i els costos de posar fi a un gran nombre de vides són cada cop més reduïts, la qual cosa planteja serioses qüestions sobre la responsabilitat en els actes de combat. Amb els avions no tripulats de combat la guerra es converteix en una activitat trivial, com un videojoc, on l'executor que acciona el gallet ni tan sols es despentina i les víctimes de l'atac són poc més que ninots en una pantalla d'ordinador.