Campus d'excel·lència

El dia 14 passat la Fontana d'Or (actual Caixafòrum) es va omplir de gent per visualitzar la presentació del pla estratègic del Campus d'Excel·lència en Aigua i Turisme fruit de la col·laboració entre diferents universitats, empreses i institucions.

Crec que tots plegats podem sentir-nos orgullosos del que s'ha aconseguit, així com de les potencialitats que el campus ofereix, dels seus directius i personal i dels grups de recerca que l'integren, tot plegat embolcallat en les instal·lacions del Parc Científic.

Dit això, però, voldria mostrar el meu reconeixement a tots els que d'ençà de la dècada dels setanta varen treballar per enfortir el lligam del conegut triangle universitat, administració i sector social i productiu.

Arran del meu retorn a Girona el 1974, com a director de l'EUP (UPC) vàrem visitar, juntament amb el president del Patronat, les diferents autoritats –Diputació, Ajuntament, Cambra...– per tal de conèixer les prioritats del territori, bo i oferint el suport universitari vinculat a les carreres impartides.

La Diputació, que formava part del Patronat, va suggerir la problemàtica de la qualitat de l'aigua, singularment la del riu Ter, mancat aleshores d'EDAR tant de caràcter industrial com poblacional. Precisament es produí un espectacular desastre ecològic, amb la mortaldat de milers de peixos a l'àrea de Torroella de Montgrí (la causa fou la manca d'oxigen, ja que el Ter actuava de claveguera territorial, recollint totes les aigües residuals d'origen urbà, agrícola i industrial de la pròpia conca i dels seus afluents). Fou precisament la Diputació que va encarregar i costejar el primer estudi seriós de contaminació integral del Ter, que va permetre equipar amb material i instrumental escaient el denominat LAQA –laboratori d'anàlisi de qualitat de l'aigua.

Coincidències conjunturals, de més sensibilitat social en temes mediambientals, i polítiques afavoriren l'establiment de convenis i acords de col·laboració entre els quals vull destacar, per part de l'administració de l'Estat: el Ministeri d'Indústria –estudi integral de la contaminació d'origen industrial de la conca del Ter–; el MOPU –simulació en planta pilot de la futura EDAR de Girona; emprada posteriorment en el projecte definitiu–; el Ministeri de Sanitat –participació en els programes MEDPOL Mediterranean Pollution (17 països de la conca, per analitzar els inputs, cabal i contaminants aportats per cada riu). El Mussel Watch, prenent com a indicadors aquest mol·lusc com a filtre de metalls pesants.

Per part de la Generalitat: el Departament de Política Territorial –simulació mitjançant models matemàtics d'hipotètics incidents mediambientals relacionats amb el Ter (implantació de noves EDAR, descàrregues no controlades, ampliacions de polígons industrials, instal·lacions hospitalàries...)–; el Departament d'Agricultura –compatibilitat de les aigües per a rec amb terrenys i cultius experimentals en l'entorn de la Fundació Mas Badia.

Punt i a part mereix la tasca del Consorci de la Costa Brava, que va néixer precisament per afavorir la qualitat ambiental –depuració d'aigües residuals urbanes en àrees d'alta concentració demogràfica, i alhora atendre el proveïment fruit de la demanda estacionària de caràcter turístic.

Cal destacar la col·laboració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat per a la planificació de la rehabilitació i modernització de les EDAR existents; el projecte de les noves, com ara Lloret o Empuriabrava, així com l'allargament dels emissaris submarins i els soterraments de les estacions de bombatge i la seva automatització.

Tot plegat ha provocat l'alta qualificació ambiental de la nostra Costa Brava, farcida de banderes blaves, atorgada per la UE. Altra volta coincideixen el binomi aigua-turisme.

Finalment, i gràcies a una col·laboració amb les universitats Politècnica de Catalunya i Davis de Califòrnia, es va iniciar per primer cop a l'Estat el programa de reutilització de les aigües residuals regenerades i les seves aplicacions als camps de golf, i el primer va ser el de Mas Nou, amb el bombatge previ de l'EDAR de Platja d'Aro i el posterior tractament de caràcter bacteriològic, alhora que es recarregaven els aqüífers del Ridaura, castigats per les extraccions excessives i el risc de salinització, per intrusió marina, tal com havia succeït a la costa tarragonina.

De fet, vàrem importar l'experiència dels EUA, que disposen en alguns llocs de doble xarxa, una per a aigua potable i l'altra per a usos de segon nivell –recs de jardins, rentat de vehicles, cisternes...

Finalment, no podem oblidar que una vegada creada la UdG per fusió dels centres i facultats procedents de la UAB i la UPC, es van poder implementar els estudis de segon cicle i doctorat, i el programa de tecnologies del medi ambient va ser el primer impartit, i ha produït un notable i excel·lent equip d'investigadors en l'entorn de l'aigua.

Cal, doncs, amb justícia reconèixer i agrair als diferents col·lectius de persones –professorat, PAS i estudiants–, així com a empreses i institucions que han possibilitat la construcció d'aquest iceberg anomenat Campus d'Excel·lència en Turisme i Aigua i que emergeix amb força en el Mare Nostrum apropant les Balears al Principat.