La subdelegada de l'Estat, Teresa Pallarès, va evitar ahir valorar la polèmica: «No em pertoca, està a les mans del Parlament i, per tant, he d'estar en espera del que dicti el govern de Catalunya.» «Com a ciutadana del món mundial», això sí, troba que és «un tema molt important»: «Estem parlant d'una llei d'ordenació territorial a casa nostra, i ens l'hem de prendre d'una manera molt seriosa i responsable.» «Confio plenament en la decisió dels polítics, que caldrà prendre en qualsevol cas perquè això tiri endavant», clou.

Les agrupacions locals d'ICV a Reus i a Tarragona van advocar ahir en una nota conjunta –la primera de dos ens de les dues ciutats des de l'esclat del conflicte a mitjan novembre– per superar el «debat estèril i treballar conjuntament i responsablement», ja que «aquest clima d'enfrontament no beneficia gens cap de les dues ciutats, ni tampoc la resta del territori». Ben al contrari, sostenen que «la polèmica continuada posa en qüestió» fites com ara el Tramcamp i les rodalies pròpies, a més de la planificació d'estratègies urbanístiques, econòmiques i ambientals conjuntes en la «segona àrea metropolitana de Catalunya».

ICV és molt crítica amb la «fixació en els noms de les coses», que aporta un «toc indesitjable d'irracionalitat» al debat. Així, es mulla i troba «lògic» mantenir noms establerts com ara aeroport de Reus i vegueria del Camp de Tarragona, i proposa que la nova estació intermodal del TAV sigui «de Tarragona-Reus». Pel que fa a la capitalitat, ho desdramatitza per la «simultaneïtat i immediatesa» que permet la tecnologia actual, mentre la «qüestió menor» que suposen aspectes formals com ara la ubicació de serveis «es resolgui mantenint-los a Tarragona», sense prejudici que alguns es puguin descentralitzar. ICV, a més, és dura amb el «paper incendiari» que han jugat algunes institucions com ara les cambres de comerç, que «si en el futur han de dedicar els recursos a enfrontar ciutats, seria millor que desapareguessin».

No s'ha de fer «política de vots» sinó «política de futur». El portaveu del grup de CiU a Reus, Carles Pellicer, va defensar un cop més, ahir, la cocapitalitat de Reus en la futura divisió territorial que ha de definir la llei de vegueries. Segons Pellicer, fan falta «discursos moderns» i «sumar potències» per desenvolupar el Camp de Tarragona, perquè, si no, «se n'aprofitaran tercers». Pellicer es va mostrar «profundament disgustat amb les declaracions» que s'han anat fent aquestes últimes setmanes i hi va afegir que l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros «s'està equivocant amb la seva política», perquè Reus i Tarragona tenen el mateix pes, segons el seu parer, dins el Camp i per això considera que «és molt important el que es reclama des de Reus» ja que té els recursos per ser capital.

El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, adverteix que l'enfrontament per la capitalitat entre les ciutats de Tarragona i Reus no pot ser una excusa per aturar les aspiracions de crear la vegueria pròpia de l'Ebre. Salvadó considera el conflicte com una mostra de la resistència a trencar el marc provincial. «Des de les Terres de l'Ebre, respectem les discrepàncies pel nom o la capitalitat, que resolguin els seus problemes, però que no signifiqui posar pals a la roda de les Terres de l'Ebre», ha argumentat Salvadó, taxativament, tot exigint «respecte institucional» als polítics tarragonins. Salvadó considera que la llei de vegueries arriba en un moment «idoni i oportú» per a les Terres de l'Ebre. «Si algú demana que la llei es paralitzi, està frenant les nostres aspiracions», ha manifestat el delegat del govern a l'Ebre, que sosté sobre les comarques ebrenques: «Som el territori més interessat en la vegueria.» A més, Salvadó ha recordat que la paralització de l'ordenació territorial de Catalunya en vegueries aturaria una altra demanda del territori: l'ampliació de l'àmbit de la Cambra de Comerç de Tortosa a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre (ara només hi ha dues poblacions que en formen part, Rasquera i Ginestar).