Més de 2.000 persones, de 3.000 o de 4.000, tant és. Més enllà de xifres reals i oficials, la societat civil de Tarragona va sortir ahir al carrer massivament per demostrar que existeix i donar una resposta «ferma, serena i respectuosa» a l'avantprojecte de la llei del govern que, d'entrada, no li atorga el nom exclusiu de la futura vegueria –l'anomena del Camp de Tarragona– ni en deixa clara una capitalitat única que es veu «irrenunciable», amb la història com a principal –que no pas únic– argument. En un acte amb pocs precedents, els congregats van fer gala del seu tarragonisme i van contestar el que el reusenquisme havia convocat la setmana passada per reclamar tot just la cocapitalitat. I és que, tot i el to festiu i popular d'ahir, no van faltar els contraatacs encoberts a la ciutat rival.
Quan, amb puntualitat anglesa, la periodista Yolanda López va obrir l'acte a la una del migdia, la plaça de les Cols i els carrers adjacents ja eren un formiguer de tarragonins abillats amb mocadors vermells i adhesius que regalava l'organització amb el lema «Tarragona som tots», reproduït també en pancartes penjades en balcons i edificis. A les escales de la catedral hi havia gairebé tots els regidors municipals, representants d'entitats i de la societat civil i molts, molts tarragonins anònims, grans i petits, fins i tot famílies senceres. Tampoc hi faltava, entre el públic, una foto en to mofeta d'Ernest Benach, president del Parlament, que va encendre els ànims assistint, el dia 21, a l'acte unitari de Reus.
Un debat que no és menor
La ballarina Arantxa Sagardoy va llegir el manifest (vegeu la plana 3), però qui va començar a escalfar els ànims va ser l'exrector de la URV, Joan Martí Castell, amb un discurs que va reivindicar la capitalitat amb el «suport primordial de la història». Òbviament, va partir de la Tàrraco romana i seu d'arquebisbat, però va continuar per l'època medieval, quan va ser cap de la vegueria i seu de la universitat de Tarragona. «De Tarragona», va emfasitzar entre uns aplaudiments que ja no pararien cada cop –i no van ser pocs– que es van associar els conceptes Tarragona i capital. «Fins i tot el règim borbònic que va suprimir estructures i privilegis va respectar la capitalitat de la província», recordava. A Martí el molesta, per això, que «per ignorància, demagògia o mala intenció» ara es titlli la reivindicació de «pèrdua de temps». «Si tan secundària és la qüestió, que es respecti el que hi ha», raonava, alhora que lamentava la «hipocresia i arrogància» que practiquen alguns polítics, en al·lusió a Benach i companyia, enmig de la primera gran ovació de la jornada. L'exrector, en aquest sentit, va recordar que si la ciutat s'ha preocupat és «perquè algú altre ha volgut posar en dubte el nostre nom i la nostra condició». En el passat, deia, «Tarragona no sempre ha reaccionat com hauria calgut», però ahir feia una crida a «madurar una consciència ciutadana permanent, no amb l'objectiu d'arrabassar res, sinó amb el de no deixar que ens ho arrabassin».
Tinet i l'estació del TAV
En representació de les més de 300 entitats que han signat el manifest, Anna Gispert, portaveu de Mou-te, va agrair la «veu sincera i dialogant» que la societat civil de Tarragona aixecava amb l'acte d'ahir, «altaveu davant l'agressió que s'intenta consumar des del govern», el qual lamentava que no hagi obert cap diàleg amb el territori. Va ser, el seu, un discurs d'un to més grandiloqüent, si bé amb referències populistes. Per exemple, quan presumia que Tinet va ser la primera xarxa ciutadana virtual de l'Estat. O quan avisava «els de Barcelona que vulguin atacar Tarragona, que hauran de rendir comptes a la ciutat». O fins i tot quan al·ludia a la «segona àrea metropolitana de Catalunya, i la menys dotada en infraestructures». «No acceptarem més errors històrics com la ubicació de l'estació del TAV –cloïa enmig de la segona ovació del dia– i no acceptarem deixar de ser la capital perquè ho hem estat sempre.»
«Gaudí és de Riudoms»
«Som més de 4.000 persones, ens sentim orgullosos de la vostra resposta», deia el parlament final de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ja del tot immers en l'ambient de dia gran que traspuava la jornada. En un to ferm, abrandat a estones, i conscient sobretot del seu poder de persuasió entre la massa, l'alcalde, això sí, anava més enllà de la història, la tradició o el sentiment per justificar la seva contundent defensa del lideratge a la regió. «També som capital comercial, logística i industrial», reivindicava. «I tenim el millor conjunt romà, medieval i modernista, i l'única obra autèntica a tota la província de Gaudí, aquest magnífic arquitecte nascut a Riudoms», encara prosseguia, enmig de somriures que donaven pas a l'última gran ovació de la matinal. I no acabava aquí el reguitzell de raons, algunes d'aspecte ben desafiant: «Tenim la Universitat de Tarragona, amb el rectorat, les millors facultats i centres de referència; tenim l'administració, amb la delegació del govern, la qual no marxarà ni un metre quadrat a un altre lloc, i també la subdelegació, la Diputació o l'arquebisbat», recordava, abans d'arribar allà on volia arribar: «No és que no vulguem compartir la capitalitat, és que no cal; és antieconòmic i antisocial intentar dividir i no sumar.»
Ballesteros, però, tampoc vol que els acusin d'insolidaris, i va centrar la part final a fer notar les complicitats i aliances que Tarragona s'ha guanyat per dir que «no està sola», començant per molts alcaldes de Catalunya, i «alguns de Tarragona», que segons ell eren presents ahir. «Som una ciutat compromesa amb el territori, és la nostra terra i la volem liderar», deia, abans d'enumerar un ampli llistat de municipis de les sis comarques del Camp: «Ho volem fer amb els Guiamets, amb Cunit, Valls, Cambrils, la Selva... i amb Reus, també amb Reus», incidia, entre alguns xiulets. La traca final d'un discurs que no va oblidar ningú era per tranquil·litzar l'Ebre i per apel·lar al país: «No afluixarem ni un mil·límetre i donarem una lliçó històrica a Catalunya; esperem que estigui a l'alçada de les circumstàncies».
La plàstica imatge dels pilars de les quatre colles locals sostenint una bandera de Tarragona amb la catedral de fons, i les notes, és clar, de l'Amparito Roca, posaven el punt i final, la guinda a una inèdita demostració de tarragonisme. Un bany que la ciutat va semblar que necessitava.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.