Dilluns, 13 de febrer del 2012

Torroella de Montgrí
l'Estartit
Tancar la finestra Tancar
Administracions
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

L'Estat també haurà de pagar el 95% d'IBI fins ara exempt de les autopistes d'Acesa

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha emès diverses sentències favorables als municipis que reclamen tot l'impost

L'Estat ha hagut de tornar a pagar l'IBI endarrerit d'algunes autopistes catalanes. Foto: O.E.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha resolt un altre recurs contenciós, ja són uns quants, a favor dels municipis afectats per la decisió de l'Estat d'afavorir la concessionària d'autopistes Acesa amb un 95% de bonificació i, consegüentment, «perdonar» l'impost de béns immobles (IBI) que li correspondria pagar. La justícia ja va determinar, fa uns anys, en el cas de les ampliacions d'autopistes, que l'Estat havia de tornar els diners als consistoris, perquè es tractava d'un impost municipal, i ara fa el mateix pel que fa a les vies ràpides «de sempre». És a dir, les que tenien finques ocupades abans del 1990, quan es va començar a aplicar l'IBI com es concep avui. La decisió afecta sobretot els municipis per on passen les autopistes AP-7 i AP-2, a més de la C-31 al Maresme.

És una altra victòria del municipalisme enfront de l'Estat en el llarg litigi que els enfronta perquè les poblacions per on passen autopistes de la concessionària Acesa cobrin l'IBI que els correspon. L'Organisme de Gestió Tributària (OGT) de la Diputació de Barcelona –que fa anys es va posar al capdavant de la batalla judicial en defensa dels interessos dels ajuntaments catalans, juntament amb la Federació Catalana de Municipis– ha rebut amb satisfacció la notícia que la justícia els està començant a donar la raó. «De la mateixa manera que vam considerar vulnerats els principis de suficiència financera i d'autonomia local en les poblacions afectades per les ampliacions de l'autopista de peatge, vam creure just que els municipis amb vies ràpides anteriors al 1990, quan es va començar a exigir l'IBI, també havien de ser compensats», explica la responsable de l'OGT, Llum Rodríguez.

Èxit assolit

En aquest sentit, segons la Diputació, el principi per defensar els interessos d'aquestes poblacions són els mateixos que ja van ser reconeguts en el cas de les afectades amb ampliacions d'autopistes. «Entenem que si va ser l'Estat espanyol el que va decidir en el seu moment bonificar la concessionària, ha de ser també el mateix Estat que assumeixi el pagament de la despesa en el territori si afecta els tributs locals», precisa Rodríguez. En alguns casos, els jutges fins i tot han fallat a favor que els consistoris també cobrin interessos de retard des de la reclamació del deute, i poden arribar a més d'un 30% més.

Tot i les sentències desfavorables, sembla poc probable que l'Estat accepti, si no hi ha la imposició de la justícia, de posar-se al dia amb el pagament de l'IBI de les autopistes. L'objectiu de la Diputació era arribar a un acord perquè l'Estat modifiqués la vella normativa que decreta aquesta exempció, un fet que segurament el faria entrar en litigis amb la concessionària. De fet, l'Estat ha recorregut amb recursos de cassació al Tribunal Suprem les quantitats que superen els 150.000 euros –les menors no en són susceptibles–, i intenta que accepti l'acumulació de quantitats de diversos anys a un municipi perquè superin aquest número i per tant també les pugui impugnar. Amb això, en els propers anys –la concessió a Acesa, per les obres del tercer carril de l'AP-7 a Tarragona i Girona s'ha allargat del 2016 fins al 2021– els municipis segurament hauran de tornar a reclamar per la via judicial el 95% d'IBI que es generarà anualment.

Tot i que depèn del tipus impositiu del municipi i del valor cadastral decretat pel mateix Estat per cada tram, el 2004 l'Entesa Catalana de Progrés va calcular en cap a 10.000 euros a l'any per quilòmetre d'autopista el que de mitjana ha de cobrar cada ajuntament.

Una bonificació de l'època franquista

Als anys 70, quan el règim de Franco va construir les principals vies de peatge que avui travessen Catalunya, va donar facilitats a l'adjudicatària. Per tant, al maig del 1972 va aprovar la llei de construcció i manteniment de les autopistes. Aquesta decretava una bonificació del 95% en la base imposable de la quota a pagar als municipis en concepte d'IBI per l'ocupació que fan de terreny públic. Quan l'1 de gener del 1990 entrava en vigor la llei d'hisendes locals, amb l'IBI tal com es coneix avui, ja disposava el cobrament íntegre també a les noves autopistes, però no derogava els privilegis de la llei antiga. Per tant, des de llavors no s'ha adjudicat cap altra via de peatge a Catalunya i les que s'han construït han estat ampliacions d'una concessió que s'havia donat abans.

El 1992, l'Oficina de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona es va fer ressò de les queixes dels ajuntaments afectats per ampliacions de les autopistes, que no en rebien cap compensació econòmica a través de l'IBI. Un primer recurs interposat directament contra Acesa, la concessionària de la C-32 i AP-7, al Tribunal Superior de Justícia de Madrid va acabar el 2001 amb una sentència favorable a la companyia. El tribunal entenia que Acesa només feia ús, i es beneficiava, d'una decisió establerta per l'Estat en època franquista.

Tres sentències a Barcelona

Com que era una via esgotada, la Diputació barcelonina va entendre que calia fer la reclamació a l'administració que havia concedit el benefici fiscal. I va iniciar els contenciosos dels municipis afectats per ampliacions d'autopistes, una lluita a la qual també s'afegirien altres diputacions i municipis pel seu compte. Després d'un precedent favorable en un municipi de la Rioja, el 2003, l'estratègia va començar a donar fruits el 2008, amb una primera sentència favorable als interessos dels ajuntaments catalans. L'Estat va executar el pagament de 6,7 milions d'euros a diversos municipis del Maresme i el Vallès Oriental, meritats en concepte d'IBI entre els anys 1996 i 2003. Un segon contenciós, del qual ara comencen a aplicar-se les sentències també favorables, demana 7 milions més del període 2003-2006. L'últim grup de recursos interposats per l'ens en nom propi i dels ajuntaments afecta trenta municipis barcelonins per on passen les autopistes C-31, AP-2 o AP-7. L'import total ja acceptat pel TSJM que se'ls ha de tornar és de 5.226.440,97 euros i abraça el període 2004/2007.

3,7 milions, a Lleida

El TSJM també ha resolt favorablement en els últims mesos els tretze recursos contenciosos administratius que la Diputació de Lleida, a través de l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals, va presentar per reclamar el 95% d'IBI exempt de tributació de l'autopista AP-2 per als sis municipis de les Garrigues i els set del Segrià que travessa. En conjunt, els tretze municipis reclamaven un total de poc més de 3,7 milions d'euros corresponents al període 2003/2007, ambdós anys inclosos. L'ens havia presentat una sol·licitud davant la direcció general de coordinació financera del Ministeri d'Economia i Hisenda, però li havia estat desestimada al juliol de 2007, per la qual cosa es va acudir al tribunal madrileny, comunitat on representa que té la seu el ministeri estatal. La Diputació de Lleida també ha reclamat l'IBI pendent pel mateix concepte per als anys 2008 i 2009.

Els primers, a Girona

El degoteig de sentències favorables als municipis també va arribar a les comarques gironines a principi d'octubre, quan es va saber que el TJSM havia donat la raó als ajuntaments de Sils i Maçanet en la seva reclamació, feta a través del Consell Comarcal de la Selva. En total, 346.000 euros a un i 767.000 a l'altre, corresponents al període 2003 /2007. Ara bé, aquí el jutge descarta afegir-hi els interessos perquè considera que abans de la sentència no hi havia cap obligació de pagar. El Consell de la Selva confia que ben aviat es dictin dues sentències en el mateix sentit per a Vilobí i Riudellots. Arran d'això, la Diputació de Girona, a través de l'òrgan de recaptació Xaloc, s'ha ofert a representar la resta de municipis afectats, una trentena en total, que en el 2004 ja havien reclamat els diners de l'AP-7. A final de novembre es dictaria una altra sentència favorable a Fogars per un import de 524.646 euros.

Darrera actualització ( Dilluns, 11 de gener del 2010 00:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Enquesta

Enquesta: La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook