Posar les ciutats al centre de la construcció europea. Això és el que va aconseguir ahir la sessió descentralitzada de la Cimera Europea de Governs Locals que es va celebrar al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec) de Terrassa amb el títol Els governs locals actius a Europa: els beneficis del treball en xarxa / Eurocities. Uns 170 assistents de 12 ajuntaments de set estats europeus van participar en la trobada organitzada pel sistema urbà de Terrassa, format per 11 municipis (Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls). L'Eurocities està format per 140 ciutats que fan de plataforma de pressió de la comissió europea.
Els tres reptes d'Europa són l'economia (crisi i globalització), el canvi climàtic i el canvi demogràfic (envelliment de la població, immigració, cohesió social). Si més no, el 85% del PIB europeu es genera dins de les ciutats, que són el motor de l'economia europea. A més, les ciutats produeixen el 80% de l'emissions de CO2. Per això és a les ciutats on es pot reduir aquesta contaminació dels edificis i del transport. En darrer lloc, el 75% dels 500 milions d'europeus viuen als sistemes urbans i el 90% dels immigrats arriben a les ciutats, que els han d'integrar. «Aquests són reptes que, o els guanyem a les ciutats, o mai no els aconseguirem», va indicar el secretari general d'Eurocities, Paul Bevan.
El 70% del que es fa a les ciutats s'origina a Brussel·les i la meitat de la legislació europea s'aplica a les ciutats. Per aquest motiu, en les consideracions finals de la sessió descentralitzada de Terrassa es va fer palès que la construcció europea ha d'estar arrelada en un sistema interrelacionat d'estats, regions i ciutats que «tingui al centre, de manera permanent, els ciutadans, que són l'ànima i el sentit últim d'Europa. Bevan va concloure que la trobada d'ahir va demostrar «els beneficis» de posar les ciutats al centre d'Europa.
Europa ha de ser local
El jazz i les xarxes
En el sopar previ a la trobada, que es va fer dimarts a la nit a la Nova Jazz Cava, Bevan va comparar un grup de jazz amb l'Eurocities. En aquest sentit, va assenyalar que un grup de jazz té una estructura en què cada integrant demostra les seves iniciatives i interactua amb els altres. «Tots junts tocant podem obtenir un to que les institucions europees rebin de forma conjunta; toquem jazz», va animar.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.