Tot i que els cinc grups de l'Ajuntament coincideixen en la gravetat de la recessió que afecta Barcelona –una obvietat, tenint en compte la xifra rècord de més de 105.000 persones desocupades– i que calen «estratègies compartides» per superar-la, segons va afirmar el tercer tinent d'alcalde i responsable dels sectors econòmics, Jordi William Carnes, ningú no està disposat a fer el pas que permeti disposar d'una estratègia d'actuació consensuada en l'àmbit municipal. La tàctica partidista continua passant per davant dels interessos ciutadans, tal com va admetre el president del grup d'ERC, Jordi Portabella, quan va intentar una difícil equidistància lloant el propòsit del seu homòleg de CiU, Xavier Trias, de forçar un debat en profunditat sobre les causes de la crisi i les vies de sortida, al mateix temps que refusava les aportacions de la federació, argumentant que impliquen modificar el pressupost que els republicans van pactar fa tot just dos mesos amb el bipartit.

El govern de Jordi Hereu va ser menys diplomàtic. Carnes i el seu soci ecosocialista Ricard Gomà van acusar Trias d'haver sol·licitat la convocatòria d'un ple extraordinari –que va quedar limitat a 26 minuts de durada, dos menys dels taxats per la junta de portaveus– per «llançar frases boniques» i per «situar-se en una retòrica» buida d'una voluntat de col·laboració real. Tots dos el van instar, per enèsima vegada, a afegir-se al pacte per l'ocupació de qualitat que han subscrit, sota el lideratge d'Hereu, els tres grups d'esquerres amb la Generalitat i amb els principals agents socioeconòmics de la ciutat. L'alcalde va reblar el clau del menyspreu a la proposta tramitada per CiU negant-se a fer cap comentari en la cloenda del debat, com acostuma a fer quan vol donar rellevància a alguna qüestió i com ahir mateix va passar en relació amb la seguretat ciutadana.

Si el bipartit no tenia cap interès a buscar l'apropament a les tesis de l'oposició, el mateix es pot dir d'aquesta envers l'executiu. Xavier Trias va retreure a Hereu que estigui instal·lat en l'«autosatisfacció» i que no sigui capaç d'«estrènyer el cinturó» del consistori per donar exemple de contenció als barcelonins. «En plena crisi no pot augmentar un 12% el nombre de personal eventual ni pagar la publicació d'una plana en un diari felicitant Barcelona», li va etzibar. També va reiterar que els nacionalistes no s'incorporaran a la taula de concertació a favor de la creació de llocs de treball «perquè no s'escolten cap de les nostres propostes». A l'hora de carregar contra el govern d'Hereu s'hi va tornar a afegir, amb l'entusiasme habitual, el president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, que va titllar l'alcalde de ser «un clon» del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a l'hora d'equivocar-se en el diagnòstic de la profunditat de la crisi i en les mesures per combatre-la. El diàleg de sords i l'equilibri de forces existents van concloure, al llarg de la sessió extraordinària i de la subsegüent ordinària, amb la derrota davant del bipartit i d'ERC de dues proposicions de CiU per reclamar un nou pla d'austeritat en la despesa corrent de l'Ajuntament i que el consistori doni més facilitats de cobrament de les factures a les seves empreses proveïdores. Per contra, es va aprovar, amb el vot favorable de tots els grups, una ambigua proposta dels republicans en què s'advoca, en paraules de Portabella, per establir un altre pacte de cohesió política i social perquè Barcelona «lideri una nova revolució industrial».