El manteniment de les cabines policials a la frontera incompleix l'anomenat codi de fronteres Schengen, un reglament que desenvolupa els acords de Schengen, que l'Estat espanyol va signar el 1990 i que estableixen un espai europeu sense fronteres interiors. Aquest reglament que amplia el tractat es va aprovar l'any 2006, i «estableix les normes aplicables al control fronterer de les persones que travessen les fronteres exteriors dels estats membres de la Unió Europea».

Concretament, l'article 22 d'aquest codi comunitari sobre les regles que s'apliquen al moviment transfronterer de persones (codi de fronteres Schengen) diu que «els estats membres han de retirar tots els obstacles que dificultin un trànsit fluid a les carreteres que travessen fronteres internes de la Unió Europea, especialment qualsevol límit de velocitat que no respongui a consideracions de seguretat viària». Aquesta normativa no només se centra en els antics passos fronterers, sinó que també preveu inspeccions frontereres, controls i cooperació dels estats membres, entre altres qüestions.

Ni la prefectura dels Pirineus Orientals ni cap diputat nord-català han considerat oportú respondre a les preguntes que El Punt els ha formulat sobre l'anacronisme que constitueix el fet de mantenir aquestes instal·lacions frontereres i les possibles sancions que això pot significar. Només una eurodiputada, Marie-Thérèse Sanchez Schmid, ho ha fet. Tot plegat dóna a entendre que per assabentar-se de la situació de les instal·lacions frontereres del Pertús, en territori francès, és més fàcil demanar informació a la representació de la Comissió Europea de Barcelona que no pas a Perpinyà i als representants de l'Estat que teòricament haurien de ser els més ben informats. No només són les barreres arquitectòniques les que costa de desmuntar a la frontera.

El Col·legi Oficial d'Agents de Duanes a la Jonquera ha explicat que en aquest punt mantenen els controls de mercaderies de tercers països, que no formen part del Tractat de Schengen. És a dir, que tothom que forma part de la Unió Europea passa de llarg i no ha de passar cap mena de control duaner quan passa per la Jonquera. Asseguren que mantenen en part aquesta feina per a extracomunitaris a les oficines, però que fa anys que no usen les cabines fronteres. A partir de 1992 es van deixar de fer controls duaners en aquell punt. De fet, a les cabines frontereres només s'hi feien inspeccions de mercaderies perilloses.

El cas de la Jonquera, on es mantenen les cabines, és un dels pocs que hi ha a Europa, i fins i tot en altres punts fronterers entre l'Estat francès i l'espanyol s'han eliminat. L'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, destaca que el manteniment de les cabines no només crea una mala imatge i una sensació de poca llibertat als visitants que arriben a Catalunya, sinó que, a més, estan en molt mal estat de conservació, una crítica que comparteix el diputat al Congrés per CiU Jordi Xuclà. Precisament per les queixes per la mala conservació, fa uns anys l'Estat va acabar enderrocant les quatre cabines policials i la marquesina que hi havia a la sortida de la Jonquera.

La Comissió Europea basa el seu expedient en el fet que es dificulta el trànsit de vehicles, cosa que la normativa europea diu que s'ha d'evitar en els antics punts fronterers. Preguntats sobre aquesta qüestió, el Patronat de Turisme de la Costa Brava assegura que interessa que no es dificulti el flux de visitants i que com menys dificultats de pas hi hagi millor. Per tant, el patronat aposta per la llibertat de moviment, tenint en compte que som un país receptor de turisme. Tot i això, si es mantenen les instal·lacions frontereres per motius de vigilància policial, entenen que no es pot anar en detriment de la seguretat.

Marie-Thérèse Sanchez Schmid és una dels deu eurodiputats de la circumscripció electoral francesa del sud-oest, que inclou la Catalunya del Nord. Elegida per la Unió per un Moviment Popular (UMP), i nascuda a Perpinyà, té constància del fet que la Comissió Europea «ha interpel·lat l'Estat francès» perquè aquesta frontera és una de les últimes d'Europa on es mantenen les instal·lacions i els controls, però diu que ho entén: «Estem parlant de la frontera amb Espanya, que és una de les rutes principals tant pel que fa a la immigració clandestina, com pel que fa al tràfic de droga. És, de fet, un dels punts on es comissa més droga. Precisament per això l'Estat francès desitja mantenir-hi un punt de control, cosa que entenc perfectament», diu l'eurodiputada. Marie-Thérèse Sanchez Schmid considera que aquesta situació és legal, perquè la legislació europea preveu un perímetre a banda i banda de la frontera en el qual els estats puguin practicar aquests controls. Té constància, però, que els estats espanyol i francès negocien per trobar «una fórmula que permeti mantenir un filtre tot i suprimir les instal·lacions frontereres».

Claude Picas, l'alcalde del Pertús, també sap que les instal·lacions centrals de la frontera a l'autopista han de ser desmuntades, però desconeix quan es farà perquè és la prefectura la que segueix aquest dossier. També creu que l'Estat francès vol aprofitar aquest espai per mantenir-hi controls. Pel que fa les instal·lacions situades a la carretera del Pertús, tenint en compte que només són utilitzades puntualment per la policia espanyola, el batlle no creu que constitueixin un problema ni que causin gaire inconvenient al trànsit.