Els veïns de Ciutat Vella reclamen que es tanquin tots els apartaments turístics
Les associacions del districte presenten en bloc les al·legacions al pla d'usos, que volen que sigui encara més restrictiu
El nou pla d'usos de Ciutat Vella, que regula els establiments de concurrència pública, hoteleria i d'altres activitats comercials per als propers quatre anys, ha d'incloure més restriccions, i ser «més valent i coherent amb els seus objectius». Per aconseguir «l'equilibri necessari per a la vida quotidiana», les entitats de Ciutat Vella, que treballen conjuntament a través de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, reclamen que en el termini de quatre anys tots els apartaments turístics siguin «prohibits». L'argument que dóna Gala Pin, membre d'entitats veïnals de la Barceloneta, és ben clar: «Si l'habitatge ha de tenir una funció social, els pisos turístics no la compleixen.» Fins ara, la difícil convivència entre els apartaments turístics i els veïns que viuen en el mateix edifici ha provocat molts problemes i ha generat centenars de denúncies.
Un altre aspecte que introdueix el nou pla d'usos i que els veïns de Ciutat Vella no veuen bé és la divisió del districte en diverses zones. El pla estableix unes àrees ja massa densificades d'activitat, on pràcticament no es deixa obrir res (Gòtic sud, Raval oest i Raval sud), i d'altres, «de tolerància», on es permet que es desplacin llicències (Drassanes, Rambla i les rondes que volten el districte). Després es delimiten zones intermèdies, on les limitacions arriben a un punt mitjà. En termes generals, en lloc de noves llicències, el pla només inclou propiciar el trasllat de les activitats comercials per reequilibrar tot el districte.
En les al·legacions, els veïns consideren que «la situació del districte no permet la creació de zones receptores de noves activitats». «Cal una acció ferma per a la descongestió, i no només un accés via permuta de llicències existents», conclouen. Així, defensen una «descongestió d'activitats i no el desplaçament del problema», que creuen que és el que pot acabar ocasionant la mobilitat de les llicències, una nova figura introduïda pel districte. Adverteixen, per tant, que la mobilitat de llicències podria tenir un efecte contraproduent i acabar perjudicant «zones que en aquest moment encara tenen tranquil·litat» perquè no tenen «establiments que resultin conflictius».
Els veïns demanen més protecció per al conjunt del districte i les zones que en el pla d'usos s'anomenen «de tolerància». I ho fan amb exemples concrets: argumenten que els carrers Argenteria i Allada Vermell o el passeig del Born «estan tan saturats» com el Raval sud, que en el pla d'usos té la màxima protecció. En aquesta mateixa línia, en les al·legacions s'avisa que la zona portuària «afecta directament els barris propers i requereix un pla especial», amb l'objectiu d'«augmentar el control» que en té el districte.
A banda de demanar més restriccions, els veïns de Ciutat Vella també reclamen «un control i més exigència de les llicències o dels establiments que operen sense», amb un augment, si cal, del nombre d'inspectors i dels serveis jurídics.
La incògnita del desplegament del pla d'usos per Escarp
El problema dels apartaments turístics és una de les qüestions que aborda el nou pla d'usos i que haurà de desplegar la nova regidora de Ciutat Vella, Assumpta Escarp. Tot plegat no deixa de ser una paradoxa que no passen per alt els veïns. El nou pla d'usos impulsat per la regidora anterior, Itziar González –als antípodes d'Escarp quant a polítiques i tarannà–, estableix que no es puguin obrir més apartaments turístics, com tampoc hotels. A més, fixa que en el termini de sis anys els pisos turístics s'hauran de reagrupar, de manera obligatòria, en edificis exclusius –és a dir, on no hi hagi cap veí. El dia de la presentació del pla d'usos, Itziar González va assenyalar que aquest reagrupament no el podrien fer en edificis on ja hi hagués veïns, per evitar que s'incorregués en cap possible acció d'assetjament.
Ara els veïns de Ciutat Vella no les tenen totes sobre com Escarp portarà el desplegament del nou pla d'usos. «Si els pisos turístics s'han de concentrar en uns edificis, pot ser que vulguin fer fora els veïns i hi hagi amb assetjament immobiliari», afirma Gala Pin, membre d'entitats de la Barceloneta i de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella. Per això, en les seves al·legacions, refermen fins a quin punt els apartaments turístics «distorsionen el teixit social» del districte: «L'horitzó del pla ha de ser la reducció i el tancament definitiu [dels apartaments turístics] i la recuperació dels habitatges perduts.»
Abans de fer el pla d'usos, el districte ja havia impulsat una mesura de govern per regular el sector. Des d'aleshores –l'abril del 2008– fins ara, el districte ha fet tancar 730 apartaments turístics il·legals. Segons les últimes xifres facilitades pel districte, el febrer passat, ara en queden 653 que compleixen la legalitat.
Es dóna la circumstància que d'uns mesos ençà a les audiències públiques de l'Eixample s'han començat a sentir queixes de veïns per les molèsties que provoquen els apartaments turístics amb els quals conviuen, i n'han denunciat alguna situació d'il·legalitat. Es pot interpretar com un primer símptoma i exemple significatiu que determinats problemes de Ciutat Vella comencen a desplaçar-se a districtes veïns com ara l'Eixample. Per aquests casos, la resposta d'Escarp, fins ara regidora de l'Eixample, sempre era utilitzar l'eina de les inspeccions, sense plantejar mai regulacions a mida com les de Ciutat Vella. Les que ara se suposa que haurà d'aplicar.
Defensa del «dret de veïnatge»
Hi ha veïns de la Barceloneta, del Gòtic o de Santa Caterina i Sant Pere arrosseguen anys de reivindicacions davant el districte. Avesats, alguns d'ells, a batalles de tota mena, no és estrany el to de les consideracions prèvies que fan en les al·legacions. Consideracions en què fan una defensa aferrissada del «dret del veïnatge», és a dir, que els veïns i residents del districte puguin gaudir-ne i gaudir dels seus «drets fonamentals». Si d'una banda destaquen que el nou pla d'usos impulsat per Itziar González defensa els veïns i admet la pressió de la indústria del turisme, també reclamen més mesures per assolir «un veritable equilibri entre la vida comercial i la veïnal».
En les al·legacions reconeixen que el nou pla d'usos «té en compte que en els darrers s'han prioritzat objectius i interessos més adients per al desenvolupament macroeconòmic del territori que no pas per als seus residents». González va voler situar els veïns en el centre d'aquest pla d'usos, amb elements innovadors i amb la part de coses positives que en valoren els veïns. Ara caldrà veure com s'aplica.