Els alcaldes i les entitats municipalistes fa temps que avisen: la crisi econòmica ha afectat les arques locals i la situació serà encara més greu l'any vinent, quan se'ls impedeixi la possibilitat de demanar crèdits a llarg termini. Tant que el 99% dels ajuntaments no podran dur a terme inversions si no es modifica el decret estatal que preveu prohibir-los que demanin crèdits a llarg termini durant l'any vinent. Així ho va advertir ahir el president de l'Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve, en un esmorzar organitzat per la revista Alcaldes.eu en què va debatre amb una desena de representants locals i amb el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, la situació dels comptes municipals i les alternatives que es poden presentar a l'actual finançament local.

Les queixes van ser contundents i les crítiques a l'actual sistema de finançament també. Però en el col·loqui hi va haver espai per a l'autocrítica i per llançar propostes que ajudin a pal·liar la situació actual.

Els alcaldes fa temps que es queixen que han d'assumir competències que pertoquen a altres administracions i que aquests serveis absorbeixen el 30% de la despesa municipal. L'exemple clàssic és el de les escoles bressol, que poden suposar a un ajuntament 12.000 euros per plaça. Però en els últims temps cal afegir-hi la depesa que suposa l'aplicació de lleis com ara la de la dependència. I la reducció de les transferències per part de l'Estat, que suposa una reducció d'ingressos a la qual cal sumar la davallada dels impostos resultants de l'activitat econòmica. En aquest sentit, Esteve va admetre: “Els ajuntaments hem comès l'error de destinar ingressos extraordinaris com ara els provinents de la construcció per abordar la despesa ordinària, però la nostra feina és invertir en els serveis que ens demana la gent”. Bustos va qualificar de “voraç” l'exigència ciutadana de més i millors serveis.