La defensa de la carta municipal i de l'autonomia financera de Barcelona van ser els lemes unitaris que va permetre als grups de l'Ajuntament salvar les seves diferències ideològiques i arraconar algunes subordinacions polítiques per dir prou, de manera unànime, al maltracte financer de què el consistori de la capital catalana és objecte per part del govern espanyol. No va ser l'inici de cap rebel·lió, però les dues proposicions aprovades ahir tornen a situar Barcelona, encara que sigui obligada per les negres perspectives de la seva tresoreria en els pròxims tres anys, al capdavant de les reivindicacions del municipalisme català d'una urgent millora en el seu sistema de finançament.

Així consta en la proposta, tramitada per CiU i consensuada amb la resta de formacions, en què s'al·lega que les previsions d'una congelació de les transferències estatals, combinada amb el reial decret llei del 20 de maig de reducció del dèficit públic que impedeix als ajuntaments recórrer a l'endeutament l'any vinent, quan, al mateix temps, els consistoris hauran de començar a tornar al Ministeri d'Economia l'escreix de diners rebuts el 2008 i el 2009 a compte de la seva participació en els tributs de l'Estat –425 milions d'euros en el cas de Barcelona– configura “una situació molt complicada per a les hisendes locals, sense que se'ls ofereixi una alternativa”. En vista d'aquest cul-de-sac, el govern de Jordi Hereu només va poder aconseguir que la federació nacionalista acceptés retirar la petició de “condonació” del deute fiscal adreçada al govern del PSOE per una més moderada sol·licitud de “compensacions” a negociar i que inclouen una nova reedició, el 2011, dels fons estatals extraordinaris d'inversió, més coneguts com a plans de Zapatero. “La condonació generava un punt perillós davant els operadors financers i els operadors internacionals”, va assenyalar el primer tinent d'alcalde i responsable del pressupost, Jordi William Carnes, sense fer cap esment de les tensions que hagués provocat una petició d'aquesta naturalesa dins les files socialistes. El mateix alcalde, Jordi Hereu, va advocar per una negociació que neutralitzi l'impacte d'haver de tornar en quatre o cinc anys 425 milions, que deixaria el consistori que surti de les eleccions del maig de l'any vinent gairebé sense capacitat inversora, i el seu principal rival en la lluita per l'alcaldia, Xavier Trias, li va acceptar el plantejament. “Ha estat fàcil arribar a un acord”, va manifestar el cap de files de CiU. “La posició unitària ens fa més forts quan haguem de negociar amb qui toqui”, li va respondre Hereu. També la indignació generalitzada per un decret que castiga tots els ajuntaments igual amb independència del seu nivell d'endeutament, quan Barcelona l'ha reduït d'un 40% en els últims anys, va facilitar a ERC que la seva proposta de presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional derivés en un front comú si la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat confirma que la norma vulnera l'article 69 de la carta municipal, que estableix que “per a la concertació per part de l'Ajuntament de Barcelona d'altres operacions de crèdit a llarg termini, en qualsevol de les seves modalitats, no es requereix cap autorització externa”. “Com a institució, hem de fer prevaldre les lleis que marquen el que som com a ciutat. És un tema institucional i no partidista”, va afirmar el president dels republicans, Jordi Portabella. Tothom es va mostrar convençut que l'amenaça d'un examen de constitucionalitat pot portar l'executiu del PSOE a modificar, abans de la seva entrada en vigor l'1 de gener, alguns aspectes del reial decret i a eliminar la prohibició indiscriminada de fer ús de l'endeutament. Per “prudència i responsabilitat”, segons va manifestar Carnes, el ple també va aprovar ahir avançar a aquest any 240 dels 400 milions amb què l'Ajuntament tenia previst endeutar-se el 2011 per poder complir del tot i fins al final del mandat el pla d'actuació de l'executiu bipartit.