Hi ha síndics a tots els ajuntaments catalans?

No, perquè la figura del síndic local es crea per voluntat dels ajuntaments. Actualment hi ha 44 síndics, i representen prop del 60% de la població catalana perquè som a les quatre capitals del país i en els municipis més importants.

Aquest estiu es van entrevistar amb el president Artur Mas. Què li van demanar?

Des de la nova junta, que es va renovar al febrer i que encapçalo, vam anar a veure el president Mas perquè enteníem que ens havíem de presentar al nou govern i al president. Ja havíem visitat la vicepresidenta Joana Ortega abans. Vam veure que la màxima representació del país valora la nostra feina i nosaltres li vam transmetre que considerem que som un servei necessari als ajuntaments i que, malgrat la situació de crisi, que pugui fer pensar en una retallada d'aquest servei, la nostra feina és més que el petit cost que pot suposar. Mentre que hi ha síndics que tenen una estructura amb gent treballant-hi, n'hi ha d'altres que fan el servei de manera voluntària, sense cobrar cap sou. Mantenim contacte amb la Generalitat, la Diputació de Barcelona i amb els grups parlamentaris, i hem estat consultats en alguna llei com ara la del Síndic de Greuges.

La feina dels síndics locals és escoltar les queixes dels ciutadans. Les administracions se'ls escolten, a vostès?

Hi ha de tot, però jo penso que sí, potser no al 100%. El funcionament habitual és que el ciutadà fa la queixa a l'Ajuntament, i després, si no rep la resposta i no es corregeix l'error, ens ho tramet a nosaltres, que fem la tasca de mediació perquè aquella petició sigui escoltada i solucionada amb els tècnics municipals. Si tampoc ens en sortim a través de la mediació, llavors el síndic fa una sèrie de suggeriments i recomanacions al govern local perquè s'escolti la queixa del ciutadà i ho reflectim en un informe que fem públic cada any.

Un informe que no és vinculant i que té poca força...

Els governs locals ens poden fer cas o no. Això també s'explica al ciutadà quan ens ve a demanar ajuda. Tot i així, si els síndics no creguéssim que fem una feina bona i necessària, no la faríem. De fet, la majoria dels cops els ajuntaments ens escolten. Depèn dels ajuntaments.

El pas següent, si el ciutadà té raó però l'Ajuntament no ho soluciona, seria anar al Síndic de Greuges?

No. No són ens jerarquitzats. Nosaltres tenim acords de col·laboració perquè ells tenen assessors jurídics que, com us deia, nosaltres no tenim. Molts cops quan algun ciutadà s'hi adreça des d'allà se l'informa si al seu municipi hi ha un síndic local. Les consultes es poden adreçar a un organisme o a un altre. Si es donés el cas que la queixa que rebem és sobre el govern de la Generalitat, adrecem directament el ciutadà al Síndic de Greuges.

Quines són les queixes més habituals que arriben als síndics locals?

Totes les queixes que són tramitades per aquest ens són les relacionades amb l'Ajuntament. Les queixes més comunes estan relacionades amb la seguretat, les multes, els problemes amb els serveis de canonades i d'aigua..., i n'hi pot haver alguna de relacionada amb el tracte que donen els ajuntaments, però la veritat és que n'hi ha poques. A més, creix el nombre de consultes relacionades amb la crisi i la subsistència de les persones, i aquests temes els adrecem als serveis socials. I, si arriben temes relacionats amb l'educació o la salut, els adrecem al Síndic de Greuges, perquè aquests temes no són competència dels ajuntaments.

La crisi ha fet variar el perfil de la gent que demana ajut al síndic local?

En aquests darrers temps hem vist, com us deia, un augment del nombre de persones afectades per la crisi; vénen a l'oficina del síndic local a explicar els seus problemes, perquè esperen que els ajuntaments els ajudin a resoldre'ls. En aquests casos, el que fem és adreçar-los o bé als serveis socials o bé a Càritas. És una situació que no es produeix en totes les oficines dels síndics locals, perquè hi ha ajuntaments petits i grans, però podem dir que sí que hi ha hagut un canvi en el perfil de les persones que vénen a les nostres oficines. El que ha de fer sempre el síndic és escoltar i ajudar la persona perquè trobi solució al seu problema. Hi ha d'haver un component d'empatia important per fer aquesta feina. Cal atendre bé les persones, sempre.

I els ajuntaments continuen atenent de la mateixa manera ara que abans de la crisi?

Jo crec que sí. Hi ha ajuntaments que tenen més gent treballant en serveis socials i n'hi ha d'altres que amb prou feines poden pagar els treballadors. En general, estan desbordats, i en aquests moments és quan s'adrecen més als síndics.

Els problemes de veïnatge són també recollits pels síndics locals?

Si uns veïns tenen problemes amb una activitat que genera, per exemple, sorolls –que avui dia és un dels temes més consultats–, la sindicatura local rep aquesta queixa perquè afecta l'Ajuntament, però si hi ha un problema que enfronta veïns per la convivència –que també en tenim força, de queixes d'aquest tipus–, se'ls adreça al servei de mediació, si n'hi ha. El problema d'aquest servei és que les dues parts l'han d'acceptar, i no sempre es dóna el cas.

Recorda alguna anècdota curiosa de casos de conflicte veïnal?

Em ve al cap el cas d'una senyora d'un altre municipi que un dia va recórrer al síndic per queixar-se de sorolls a la paret de casa seva, i resulta que tot plegat era que el veí tenia tortugues que caminaven pel pis i xocaven contra la paret. Un altre cas curiós el vaig tenir a Vilafranca: una senyora es queixava d'humitats i les atribuïa a un veí que tenia una botiga de fotografia; va venir a l'oficina amb un munt de papers mullats per demostrar que tenia problemes a casa. Ens va deixar l'oficina tota molla... Resulta que el problema era la seva canonada. Hi ha persones que vénen a l'oficina buscant algú que se les escolti, només això. Vénen molt indignades i, un cop s'han desfogat i els has explicat que potser les coses no són com les expliquen, se'n van entenent el problema i dient que almenys algú els ha escoltat. És el que hem de fer: escoltar la gent.

El síndic ha de ser advocat?

No necessàriament. El que sí que s'ha de tenir és capacitat per saber escoltar i molta empatia, perquè moltes vegades les coses se solucionen amb sentit comú. El síndic ha de ser una persona amb uns valors clars de defensa dels drets humans i amb voluntat d'ajudar la seva vila i els seus ciutadans. Nosaltres diem que els síndics som una eina de qualitat. No som una eina d'oposició a l'Ajuntament. Anem a ajudar-lo perquè faci més bé la seva feina i perquè atengui més bé els ciutadans. Els que vénen a l'Ajuntament no són expedients per resoldre. Són persones amb un greuge que per a ells és important. El que ens avala és que som gent propera al ciutadà, coneixem la vila i la gent que hi viu, i ens desplacem allà on el ciutadà té el problema.

Això és el que hauria de fer l'Ajuntament...

El que passa de vegades, i parlo en general, és que potser van molt enfeinats. Tenen moltes piles de papers damunt la taula i treballen en algun aspecte que preocupa un ciutadà, però no poden dedicar gaire temps a informar sobre aquesta actuació, i aquesta comunicació de vegades és molt important. Els ajuntaments haurien d'escoltar més el ciutadà. El que volem és que es millori la comunicació amb el ciutadà perquè estigui content amb la feina dels consistoris.

A Catalunya som els únics que tenim aquesta figura de mediació amb l'administració local?

No, però com sempre a Catalunya som pioners. Vam ser pioners en aquesta figura local, i també en el Síndic de Greuges i des de fa temps hi ha fins i tot una trobada estatal de síndics en què participen síndics d'altres països. Ja n'hem fet unes tres o quatre, i solem trobar-nos sempre cap a la tardor. La propera serà a Granada. Catalunya és on hi ha més síndics locals. Hi ha moltes zones de l'Estat espanyol que no en tenen. Si ens posem a comparar, veurem que al País Basc només hi ha un síndic local, a Vitòria.

I a Europa?

A Europa hi ha tradició en aquest sentit. Hi mantenim relacions, però les hem d'enfortir. Una de les darreres accions que hem fet per analitzar l'estat de les sindicatures locals va ser assistir a una trobada internacional que es va fer a Alcalá de Henares. S'estudiava el paper dels síndics a l'Amèrica Llatina. N'hi havia del Brasil, l'Argentina, l'Uruguai...

Veu igual l'administració local ara que abans quan vostè era una ciutadana anònima?

No; t'adones que estimes més la ciutat i et sents més propera als problemes que tenen els teus veïns. Abans jo coneixia l'Ajuntament de passar-hi per davant la porta, i coneixia l'alcalde perquè els ciutadans coneixen el seu alcalde, però poc més, i no coneixia com funcionava una administració. En tots aquests anys n'he après molt. La satisfacció que m'emporto és saber que no hi ha cap ciutadà que se n'hagi anat descontent del servei de la sindicatura local. Em reconforta sentir de vegades gent que em reconeix la feina.

n

p