La majoria dels municipis estan redactant pressupostos en què retallen despeses supèrflues. Cal fer més, millor i amb menys, diuen els regidors de govern, i sembla que se'n fotin, coneixent la tradició “estalviadora” dels nostres electes. Als ciutadans no els vindrà de nou. Si féssim un llistat, ens adonaríem que no hi ha res de racional en el fet que els municipis estiguin implicats en segons quins merders, que res tenen a veure amb les competències municipals reals i que han generat dispendis de nou-rics.

Ara caldrà reduir, cosa que no ha de voler dir suprimir, i això permetrà deslliurar-se d'un miratge que ha tingut molt predicament: els municipis han de fer-ho tot! Televisions, butlletins, fires sectorials sense tradició, organitzacions de cursets, centres religiosos o infraestructures sense sentit. Ha arribat, doncs, l'hora d'aprimar-se sense caure en l'anorèxia col·lectiva.

Al nord del Maresme, es diu que perilla la continuïtat del canal públic de televisió local. Era una obvietat que passaria. Una cosa és una ràdio o una televisió local on l'Ajuntament posa un local, subvenciona els qui fan aquest servei comunitari i s'aconsegueix una programació de qualitat, i una altra de ben diferent és el deliri de  competir amb qui té un altíssim nivell de professionalització i, per tant, d'elevada despesa.