La crisi econòmica afecta durament moltes famílies catalanes, però aquest context no ha estat suficient per frenar una pujada de l'IBI que en el cas del 46% de les grans ciutats catalanes supera l'IPC del 3,3% amb què es calcula que es tancarà l'any. Pocs ajuntaments s'han atrevit amb unes ordenances fiscals progressives, una opció que fa que el preu variï en funció de la renda del ciutadà.

L'Ajuntament de Mollet és un dels pocs que aplicaran la tarifació social: els ciutadans amb menys renda podran accedir als serveis a un preu més baix. A Vilanova, l'IBI serà per primer cop progressiu, o sigui que pujarà per a uns i baixarà per a uns altres. En el cas de Vic, l'equip de govern s'ha compromès a estudiar per a l'exercici del 2013 un model de taxes que podrien variar en funció de la situació econòmica dels usuaris.

Aquests casos, però, són una excepció dins l'ampli ventall d'ajuntaments que opten per apujar els impostos, i en especial un que afecta totes les famílies, com és el cas de l'IBI. Mataró l'apuja un 32%, Cambrils un 20%, Rubí un 12% i el Vendrell un 11%. El cas més significatiu es dóna a Tivenys, amb un 120% d'augment. Tots els ajuntaments que opten per incrementar la pressió fiscal coincideixen a justificar la decisió en funció de la necessitat de generar ingressos per poder prestar serveis, i de cobrir un dèficit que, poc més poc menys, ofega totes les administracions. Sempre hi ha qui darrere l'augment aprova una llarga llista de bonificacions, que en alguns casos s'ha ampliat amb les famílies que són a l'atur i no cobren cap prestació.

Pel que fa a un altre impost que afecta la majoria de famílies, el de vehicles, cal destacar que gairebé tots els ajuntaments el congelen, tot i que la decisió amaga una trampa: la majoria no el poden apujar perquè actualment ja apliquen el coeficient màxim legal.

Quant a la incorporació de noves taxes, cap administració destaca per haver descobert res que no estigués inventat. Mataró crea una taxa per a serveis d'inspecció sanitària a immobles i establiments. A partir de la tercera visita es cobraran 52,57 euros. Terrassa incorpora una taxa per a les entitats bancàries que tinguin caixers automàtics a la via pública, concepte que també s'aplica a Sabadell, Berga, Gavà i Deltebre. L'Ajuntament de Terrassa, a més, ha aprovat una taxa nova per a les companyies que travessin el municipi amb cables o canonades per proveir altres localitats. Sant Feliu de Llobregat, per la seva banda, gravarà amb una nova taxa les empreses transportistes d'energia elèctrica, en funció de les línies d'alta tensió que la firma té al municipi i la superfície que ocupen. Només l'ha de pagar Red Eléctrica de España, SA i la previsió és ingressar 13.650 euros l'any. També hi ha qui vol apujar l'IBI un 50% en el cas dels pisos buits, com ara Vilafranca i Vic, sense que s'acabi de definir què s'entén per “pis buit”.

La decisió que es repeteix a més ajuntaments és la de cobrar als nuvis que es vulguin casar en un espai públic. En aquest capítol destaca sens dubte Castelldefels, on triar la platja com a escenari de la unió civil obligarà a desembutxacar entre 1.900 i 2.500 euros.