En els esquemes elementals que estructuren la política barcelonina, és un acte ja totalment institucionalitzat. Cada any, i sota l'auspici del Col·legi de Periodistes, l'alcalde de torn de la capital catalana pronuncia una conferència que serveix, principalment, per lluir i afilar el discurs. Una iniciativa que, originàriament, tenia el seu sentit existencial en estimular una trobada periòdica entre els professionals dels mitjans de comunicació i la primera autoritat municipal, però que, amb el pas del temps, va anar adoptant una flaire electoral més marejadora. Era un clàssic, sí, però cada cop més desvirtuat, en què els periodistes ja ni hi feien preguntes i ciutadans anònims havien assolit el rol d'informadors outsiders interpel·lant l'alcalde amb qüestions d'un surrealisme sovint gairebé dalinià. L'invent s'havia de reinventar.

L'alternança al capdavant del consistori barceloní ha anat acompanyada d'una reorientació de l'estructura de l'acte, convenientment pactada i trenada entre el nou batlle, Xavier Trias, i el degà dels informadors, Josep Maria Martí. Ahir al vespre va ser la data triada per posar-la en escena a la sala Raval del CCCB. Només des del punt de vista visual i formal, les diferències entre edicions eren clamoroses: molt menys públic (amb prou feines cent persones) i claca de partit, i domini aclaparador de periodistes col·legiats i alts càrrecs del consistori. I un detall, perquè consti en acta. Només un dels quatre caps de partit de l'oposició, el republicà Jordi Portabella, hi va ser present. La resta, campana.

Amb el degà Martí de baixa forçada per una inoportuna grip –el company Xavier Mas de Xaxàs es va doctorar com a substitut–, Trias va alçar el teló emfatitzant que els canvis en l'acte no eren purament estètics. També conceptuals. “He vingut a respondre les seves preguntes..., vull que els protagonistes siguin vostès”: amb aquesta premissa va fer una introducció que, tot i no ser curta (32 minuts), tenia poc contingut polític de fons. De fet, en el seu transcurs només va anunciar la intenció d'estendre l'àmbit d'actuació de Barcelona Activa a l'àmbit metropolità i la creació d'una oficina per facilitar la paperassa a les empreses. O sigui, dues novetats que amb un breu als diaris i deu segons de ràdio, estarien prou ben tractades. L'alcalde, per tant, no regalava el titular. Aquest se l'havien de guanyar els periodistes. El primer amb cert ganxo va caure relativament d'hora, a la quarta pregunta, quan Trias va quantificar en 50 milions d'euros la suma dels ajuts que l'Ajuntament ha donat a Spanair. La quantitat més o menys s'intuïa, però fins ara els polítics locals havien estat molt zelosos a l'hora de reconèixer que havien injectat diners públics a la companyia. També va parlar del llunàtic projecte que es disputen Catalunya i Madrid per acollir un gran complex de casinos a l'estil de Las Vegas. Barcelona, segons l'alcalde, no negocia res perquè el complex no s'instal·laria al seu terme, però, tot i això, no ho acaba de veure clar. “Les coses no es poden fer segons com”, va dir, en referència a les pretensions del promotor Sheldon Adelson de fer cas omís de la legislació laboral vigent. L'actualitat mana i, sobre Can Batlló o la reordenació de Glòries, el batlle es va mostrar plenament predisposat a fer canvis per acontentar veïnat i oposició. Però, alerta, ells també han de mostrar una actitud constructiva.

Amb un catàleg de fins a 24 preguntes, algunes formulades en directe i d'altres enviades per col·legiats via correu electrònic, es van tocar moltes altres tecles. Trias va recalcar que no es privatitzarà l'Institut Municipal de Parcs i Jardins –“però sí que volem que funcioni millor”–; que ara han de ser els operadors televisius –la setmana passada era el Barça– els que paguin els horaris d'allargament de l'horari del metro arran dels partits de futbol que acaben tard, o que davant la ministra de Foment defensarà amb dents i ungles la connexió ferroviària amb el port. Sobre la iniciativa per esmorteir el sobrecost del transport públic (la coneguda com a T-11), va dir que intentarà “que no s'apliqui”. Celles arrufades entre alguns assistents, i els periodistes que fan punta al llapis. Incendi veïnal a la vista.