Marxa enrere de l'Estat, amb responsabilitat per als ajuntaments. Fa unes setmanes el govern de Mariano Rajoy anunciava una pujada del tram estatal de l'IBI que anava des de la congelació fins al 10% depenent de l'any en què s'hagués fet la darrera revisió cadastral. Això significava afegir més pressió fiscal als ciutadans, ja que la gran majoria d'ajuntaments ja havien decidit increments propis de l'IBI. Què ha passat? Que en la majoria de poblacions s'hi han acumulat dos augments; per exemple, el cas de Tarragona, on es va aprovar un 9,5% de pujada municipal, que, afegida a la del 10% de l'Estat, feia que els ciutadans paguessin aquest any un 19,5% més.

Ara, el Ministeri d'Hisenda ha enviat una directiva als ajuntaments en què recomana que no acumulin més increments a part de l'estatal. És a dir, que apugin el que els dicta l'Estat i que s'oblidin d'augments propis si se supera el llindar del 10%.

D'aquesta manera, el que fa és traslladar als ajuntaments la responsabilitat davant dels seus electors si pugen l'impost per sobre d'aquest percentatge. En definitiva, segons el text, hi ha un topall mínim, però si s'apuja per sobre és una decisió municipal. Una decisió que segons l'Estat es pot rectificar. Fonts de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han explicat que amb un decret d'alcaldia n'hi hauria prou per fer marxa enrere, però posen de manifest les dificultats que això representa per als consistoris: gairebé tots els ens locals ja han aprovat els seus pressupostos, i alguns, fins i tot, han començat a girar rebuts de cobrament. D'altres han fet com el de l'Hospitalet de Llobregat, que ja ha deixat sense efecte el 8% que va aprovar i ha limitat l'augment al 10% fixat per l'Estat.