L'Estat embolica encara més la troca amb la pujada de l'IBI
rectificació Hisenda especifica ara que la recomanació que l'impost municipal i l'estatal no s'acumulin per sobre del 10% no és efectiva el 2012 perduts El canvi de criteri suposa un desgavell per als ajuntaments, que no saben què fer
Si els ajuntaments ja estaven perduts les últimes setmanes amb l'augment imposat per l'Estat en el seu tram de l'impost sobre béns immobles (IBI), ara encara ho estan més. I és que els canvis de criteri han estat constants les últimes setmanes. La majoria dels consistoris ja havien previst augments dels seus impostos sobre béns immobles en les ordenances municipals per al 2012 quan el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques va aprovar un reial decret que obligava a un increment que anava del 0% al 10%, depenent de l'any en què s'hagués fet l'última revisió cadastral.
Això va constituir el primer focus de confusió entre les administracions locals, ja que hi havia municipis en què aquest 10% estatal s'acumulava a altres puges, com per exemple a l'Hospitalet de Llobregat, on havien augmentat el 8% i resultava que els ciutadans havien de pagar un 18% més pels seus immobles. La situació es va complicar més la setmana passada, quan el govern de Mariano Rajoy va enviar una directiva als ajuntaments en què recomanava que no acumulessin més increments a part de l'estatal. És a dir, que apugin el que els dicta l'Estat i que s'oblidin d'augments propis si se supera el llindar del 10%. Fruit d'això, ja hi ha hagut ajuntaments que han fet marxa enrere: a Tossa de Mar l'oposició ha forçat un ple extraordinari per disminuir-lo, i Figueres i l'Hospitalet de Llobregat han rectificat i han deixat l'augment en el 10%.
Ara la situació encara s'ha complicat més. Si les recomanacions del ministeri havien d'aclarir què cal fer, encara ho van embolicar més. I, a través d'una segona directiva, ho ha acabat de fer. Ara ha afegit una nota en les recomanacions en què especifica que la no-acumulació d'augments només es refereix a l'any 2013, amb la qual cosa el 2012 sí que es poden sumar els dos increments: el del tram local i el de l'estatal.
Queixa de Terrassa
Tot plegat ha esgotat la paciència d'alguns consistoris. Per exemple, l'alcalde de Terrassa, el socialista Pere Navarro, ha enviat una carta adreçada al secretari d'estat d'Hisenda, Miguel Ferre Navarrete, en què demana que aclareixi les contradiccions. En aquest cas, s'havia aprovat un 5% d'augment municipal, més el 10% estatal, i ja s'ha posat al cobrament el padró de l'impost per a aquest any. Navarro considera que la recomanació estatal no és cap instrucció de compliment perquè, si ho fos, el Ministeri d'Hisenda estaria conduint les administracions locals a l'incompliment d'una norma ferma.
Tot plegat, en un context en què els ajuntaments també han de presentar abans del dia 15 al Ministeri d'Hisenda la llista de factures pendents a pagar als seus proveïdors en data de 31 de desembre de 2011. Fins al 31 tenen temps per presentar un programa de viabilitat per pagar.
LA XIFRA
L'ACM i la invasió de competències
No només els ajuntaments estan perduts per les contradiccions que es donen des de l'Estat. L'Associació Catalana de Municipis també s'afegeix a les crítiques, ja que considera que el decret, a més d'erosionar l'autonomia local, ha generat diversos dubtes pel que fa a la seva aplicació, un fet que aporta encara més inseguretat jurídica –la majoria dels municipis han tirat endavant les ordenances fiscals per a aquest any abans que hi hagués la polèmica– en la gestió d'una matèria tan “sensible” com les finances municipals.
Segons l'ACM, els nombrosos canvis pel que fa als criteris d'aplicació se sumen a la invasió de competències que suposa per a l'autonomia municipal el mateix reial decret. Aquest increment del tipus impositiu afecta tots els immobles de naturalesa urbana i representa una de les principals fonts de finançament dels ajuntaments. L'Associació Catalana de Municipis també posa en relleu que fins ara el govern espanyol només havia modificat el valor cadastral i el màxim i mínim del tipus impositiu, però mai no havia fixat la quantia.