El 87% dels webs municipals permeten fer tràmits en línia
Només quatre ajuntaments catalans no tenen lloc a internet
El Consorci Administració Oberta desenvolupa tecnologia gratuïta per als consistoris, que poden oferir fins a quaranta tramitacions
785 ofereixen servei amb programari de l'AOC i 81, de propi
Un 15,9% tenen seu electrònica, un 15,3% més
que fa dos anys
L'ús de les noves tecnologies en el món local continua a l'alça. A hores d'ara, només quatre ajuntaments catalans no tenen lloc web, la qual cosa significa que els 943 restants en disposen. No obstant això, tenir lloc web no és garantia que tinguin cap utilitat per al ciutadà. És a dir, moltes vegades no són res més que simples aparadors on es poden trobar fotografies dels municipis, la salutació de l'alcalde o alguna dada demogràfica i de localització. Aquesta situació, però, ha anat canviant amb el pas del temps i actualment el 87% dels llocs web d'ajuntaments permeten al ciutadà fer algun tipus de tràmit en línia.
La casuística és molt variada. N'hi ha que només permeten enviar una instància que queda registrada com si es fes personalment, i d'altres que fan una aposta molt més forta i permeten una varietat més àmplia de tràmits. Així ho recull el novè informe que ha realitzat el consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), que ha estudiat un a un tots els webs municipals i ha analitzat dinou indicadors, com ara si ofereix la possibilitat de fer tràmits en línia, si publica la cartografia del seu urbanisme, si accepta factures electròniques, si fa ús de serveis de seguretat i si envia notificacions electròniques. A banda dels llocs web municipals, també s'han estudiat els dels 41 consells comarcals catalans.
Els tràmits que es poden fer a través de webs municipals es fan per mitjà de l'aplicació anomenada E-tram. Aquest és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per internet integrat a la plataforma del consorci AOC. L'accés a l'E-tram es fa des del web de l'Ajuntament i possibilita als ciutadans accedir a la informació sobre tràmits locals, iniciar i formalitzar qualsevol sol·licitud o consultar l'estat i el contingut del seus tràmits.
Actualment hi ha 785 ajuntaments amb l'E-tram visible al web, i inclou una quarantena de tràmits. Els que s'ofereixen gratuïtament a través de l'AOC són la instància genèrica, demanar hora per parlar amb càrrecs o tècnics, presentar queixes o suggeriments, lliurar documents personals, modificar errors ortogràfics de nom, cognoms, NIF i errors en l'adreça; temes d'empadronament, obtenció de còpies compulsades de documents municipals, fer inscripcions a serveis municipals, sol·licitar un casament civil, demanar la retirada de mobles al carrer, comunicar obres menors, llicències de gual o demanar còpies de plànols, entre altres serveis.
L'objectiu de l'AOC ha estat unificar els criteris mínims perquè les administracions locals tinguin un sistema similar amb una carta de serveis única, tot i que després el poden adaptar a les seves pròpies necessitats.
A banda, d'aquests 785 que usen el sistema del consorci, hi ha 81 ajuntaments que permeten fer tràmits però que han desenvolupat un programari propi. L'AOC funciona fa deu anys, i alguns consistoris es van avançar en aquell moment tirant endavant serveis propis. El consorci posa com a exemple l'Ajuntament de Barcelona, que és fora del que s'anomenaria el sistema estàndard, amb una metodologia pròpia i que és molt “eficaç”, segons fonts de l'AOC. Aquesta eficiència demostrada, però, fa que a vegades els sistemes no coincideixin amb els estàndards de la resta d'administracions locals, amb els inconvenients que això comporta.
L'increment de la tramitació a través d'internet ha estat una constant durant els últims anys, i una mostra d'això és la comparativa que permeten els estudis que ha realitzat l'AOC des del gener del 2010 fins al darrer, de l'abril passat. Fa dos anys hi havia 699 ajuntaments catalans que oferien tràmits en línia (un 73,9%). En cadascuna de les mostres següents s'hi han anat sumant més municipis: 718 el maig del 2010, 759 cinc mesos després, 790 el gener del 2011, 812 l'abril, 823 el juliol i 831 el gener del 2012. Ara són 826 els que estan connectats, que representen més d'un 87% dels consistoris catalans.
L'increment de l'ús de noves tecnologies i la seva aplicació en les administracions és evident: per exemple, en dos anys s'ha passat d'un 0,6% de consistoris amb seu electrònica a un 15,9%. El mateix ha passat amb el nombre d'ens locals que envien notificacions electròniques: d'un 1,8% el 2010 a un 14,5% actualment.
El consorci AOC recomana que els ajuntaments comencin oferint entre deu i quinze serveis de manera inicial, i que més tard n'adoptin d'altres. I és que el principal problema de l'administració electrònica és que posteriorment cal adaptar els processos interns burocràtics a les noves tecnologies.
Quatre milions de dades en intercanvis d'informació
El volum d'informació que generen les administracions fa feredat. El cap del gabinet tècnic de l'AOC, Ignasi Albors, xifra en uns quatre milions el volum de dades que s'han intercanviat ajuntaments, Estat i Generalitat tan sols en el primer trimestre d'aquest any.
Cal fer notar que totes les dades recopilades per l'AOC pel que fa a webs municipals i comarcals s'han compilant in situ, comprovant-les una per una. És a dir, que no s'ha fet a través d'una enquesta telefònica.
Una dècada construint una administració més àgil
El Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC) va néixer ara fa aproximadament deu anys. L'objectiu primordial d'aquest ens és oferir gratuïtament aplicacions telemàtiques a les administracions, i alhora millorar la relació interadministrativa oferint no eines, sinó serveis, per a la prestació del servei públic. La legislació vigent ha elevat el nivell d'exigència pel que fa a l'administració electrònica, i segons els responsables de l'AOC, Catalunya té un nivell molt superior a la de la resta de l'Estat pel que fa a tramitació i serveis en xarxa. “El que pretenem és garantir que qualsevol administració pot aplicar qualsevol tràmit a què estigui obligada, a un cost zero”, explica Ignasi Albors. Això, incidint especialment en tot el que suposi la reducció del temps i els costos dels tràmits i comunicacions, tant en l'àmbit intern com per al ciutadà.
Un 25% de ciutadans contacten per la xarxa
L'Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información conclou que un de cada quatre ciutadans utilitza la xarxa per contactar amb les administracions o realitzar-hi tràmits. I és que Catalunya continua per sobre de la mitjana estatal en penetració i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Segons l'informe de Telefónica, el 71% de les llars catalanes tenien l'any passat connexió a internet amb banda ampla, molt per sobre de la mitjana estatal.
La cultura de la validesa dels tràmits en línia
Tots els canvis culturals requereixen un cert temps d'adaptació. Això és evident en l'administració electrònica, ja que molta gent continua tenint recels sobre la validesa jurídica de la tramitació en línia. En aquest sentit, l'AOC explica que un correu electrònic no en té cap, però que, en canvi, una instància, una queixa o una tramitació sí que en té, perquè queda registrada i és com si s'hagués presentat presencialment en format paper.