Trias es resigna a no ampliar la Guàrdia Urbana el 2013

Tot i que les negociacions polítiques amb l'executiu de Mariano Rajoy encara estan obertes, l'Ajuntament de Barcelona ja s'està fent a la idea que no podrà desbloquejar el litigi que mantenen obert per una imminent ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana. Fonts municipals han reconegut que el govern del PP no mostra signes visibles de voler retocar l'apartat del pressupost general de l'Estat pel 2012, que impedeix als ajuntaments contractar més agents amb vista a l'any vinent. Es dóna el cas que destacats dirigents populars, a escala barcelonina i catalana, s'han alineat amb el consistori per intentar suavitzar la posició de l'administració espanyola, tot i que sense excessiva sort... per ara.

En aquesta tessitura, el consistori encapçalat per l'alcalde, Xavier Trias, ja ha començat a treballar en un pla B. L'estratègia és aconseguir fintar aquest vet fent valer l'especificitat legal que té reconeguda Barcelona a través de la Carta Municipal o bé aconseguir un retoc legal que permeti als municipis que assoleixin el dèficit zero fer més contractacions de personal. Aquest escenari, però, representa un contratemps greu per al consistori, que ja tenia fins i tot reservada una partida pel pressupost del 2013 per incorporar 200 guàrdies més. El pròxim mes de juliol ja està previst que se n'incorporin 130, que amb prou feines serviran, però, per cobrir les jubilacions –119– d'aquest any. El més plausible, doncs, és que amb vista a l'any vinent no es pugui fer efectiva cap més alta, ja que, fins i tot en el cas que es pactés una solució de compromís, no hi hauria prou marge de temps per fer la convocatòria de places prèvia al moment en què els aspirants completin el seu cicle formatiu.

Aquest fet, sumat a les baixes que es produeixin l'any vinent, pot acabar propiciant una disminució d'una plantilla que ja es considera massa ajustada, i que està formada per 3.001 efectius.

L'enquesta que anualment fa l'Ajuntament de Barcelona sobre l'índex de victimització a la ciutat –el nombre de persones que han estat víctimes d'un o més fets delictius– revela que aquest indicador es va situar en el 24,2% el 2011, cosa que a la pràctica representa una estabilització respecte d'exercicis precedents. Pel que fa al nivell de seguretat del conjunt de la capital catalana, els barcelonins el puntuen amb un 6,3, un 0,1 més que el 2010. La dada més cridanera, però, és que, per primer cop des del 2009, els veïns de Ciutat Vella posen un aprovat (5,2) al seu districte. També repunta lleugerament el percentatge (49,7%) de ciutadans que consideren que la seguretat ha evolucionat en positiu a la capital catalana al llarg del 2011.