Bateig funcionarial

Un veí d'Esclanyà, Josep Vilalta, fa setmanes que no gosa ensenyar el seu nou DNI després que el tràmit per catalanitzar-se el nom hagi tingut un desenllaç amarg: “Només volia afegir-hi una p, però quan vaig recollir el document nou a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols vaig trobar-me que m'anomenava Josep Antonio Pedro”, cognoms a banda, explica Vilalta indignat.

Amb estupor, va increpar els funcionaris que expedeixen els documents i els va llançar la targeta sobre la taula. “Els vaig demanar per què, de passada, no m'havien posat Primo de Rivera de cognom, i em van dir que no havia estat cosa seva, que segurament havia passat en la inscripció a Madrid.” Tot apunta a la mala bava d'un funcionari, ja que després de tornar al registre civil de la Bisbal la funcionària li va dir que no ha estat l'únic cas amb catalans implicats en els últims mesos. Tots els que s'han trobat amb el mateix problema han acabat amb tres noms de pila.

Vilalta hi veu una connexió clara i no pas fortuïta amb el procés de reivindicació sobiranista que travessa el país, que ha trobat resposta anticatalana en algun funcionari amb ganes de fer la guitza. De moment, Josep Vilalta s'ha trobat que ja no es diu així. “A la comissaria em van demanar que agafés el carnet nou, perquè m'agradés o no aquella era la meva identitat.” Als jutjats de la Bisbal li ho van corroborar.

A efectes de registre ara es diu així i, igual que va fer a l'hora de catalanitzar el nom–o pitjor, perquè per treure's noms o canviar-se'ls la tramitació és més feixuga–, haurà d'esperar un mínim de tres mesos de paperassa per recuperar la seva identitat. A més de tornar a demanar la inscripció de naixement al registre del seu poble natal, al Lluçanès, haurà d'aportar proves del seu nom antic, com ara factures de telèfon o electricitat.