–Satisfet després de deu anys en el càrrec?
–«Sí, amb moments bons i d'altres de no tan bons, però la meva percepció és que ha estat un període útil per a la ciutat i jo m'he sentit útil amb la feina feta.»
–Arriba als deu anys de mandat en plena crisi econòmica. El novembre del 2008 va deixar escrit que la crisi econòmica que estem patint posa en evidència greus mancances del país que la bonança dels anys passats dissimulava. Aplicaria aquesta frase a Sant Cugat?
–«A Sant Cugat la crisi és menys perceptible. La taxa d'atur, per exemple, és del 7,6%, la meitat que la mitjana al país, si bé fa dos anys era d'un 4%, i hi ha empreses que continuen instal·lant-se a Sant Cugat, la qual cosa vol dir que hem orientat convenientment el model de desenvolupament econòmic. Hem assolit reptes que per a una ciutat petita com la nostra semblaven massa grans, com ara l'aposta per ser seu de l'Institut Europeu de Tecnologia, però ho hem fet convençuts que era el paper que ens tocava jugar. Hem fet els deures, no hem perdut el temps. En canvi, el conjunt del país l'ha perdut i el continua perdent.»
–La transformació de Sant Cugat en els darrers deu anys s'ha basat en la qualitat de l'urbanisme, zones verdes, carrers per a vianants, però en canvi no hi ha urgències pediàtriques, només es disposa d'una residència pública per a la gent gran i dos ambulatoris, i hi ha districtes sense urbanitzar. Creu que els habitants tenen cobertes les necessitats bàsiques?
–«Hem millorat molt, però la llista de temes per resoldre és llarga. No coincideixo amb algunes deficiències apuntades, com ara les urgències pediàtriques, perquè aquestes no són enlloc, ja que el sistema sanitari les considera hospitalàries. L'hospital és una mancança del nostre territori que es resoldrà amb el nou hospital comarcal. Ens falten coses però també s'ha avançat molt en salut, educació...; els equipaments esportius, per exemple, s'han multiplicat per tres en els últims set anys...»
–Precisament fa unes setmanes les entitats esportives criticaven les declaracions del regidor d'Esports, que va dir als clubs que havien de posar sostre al nombre de socis a causa de la falta d'equipaments. Ho comparteix?
–«La nostra ciutat ha fet una aposta per la diversificació esportiva i, mentre altres municipis han apostat per un sol esport nosaltres hem afavorit que tots els clubs puguin anar creixent. Però ara el que sí que els demanem és que compassin el creixement amb la disponibilitat d'espais.»
–
–
En el model de ciutat que proposa té un paper destacat la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat. Però, en canvi, Sant Cugat és el municipi que genera més residus i gasta més aigua. Com s'equilibren els dos papers?
–«Amb l'esforç que hem anat fent per l'estalvi. És veritat que consumim més aigua, però també som els que més n'hem reduït el consum. Sempre hi haurà un diferencial perquè el nostre model de ciutat verda incorpora més consum d'aigua, però en aquest sentit fa cinc anys vam aprovar una ordenança que obliga a l'estalvi. El que no farem és canviar el nostre model radicalment per reduir el consum, sinó que hem d'intentar compensar les dues coses perquè pensem que el nostre model urbanístic és el que aporta més qualitat i, sobretot, fa que una ciutat sigui més humana.»
–
–
Quines són les preocupacions d'un alcalde d'una ciutat com Sant Cugat, amb una població que gaudeix d'un nivell cultural i una renda alts?
–«El nivell cultural és alt i la renda està per sobre de la mitjana, però la renda disponible és baixa si tenim en compte el que queda a la gent després de pagar la hipoteca. Preocupacions de futur, doncs: continuar posant al dia els equipaments i mantenir la qualitat de la ciutat. Això vol dir continuar apostant per una economia de qualitat i invertir sobretot en mobilitat, perquè si en els propers anys la mobilitat continua descansant en el transport privat tindrem problemes. Per això fem carrers per a vianants i carrils bici, i millorarem el transport públic.»
–L'esborrany del futur pla d'equipaments situa l'ampliació de la biblioteca el 2016. No és massa tard?
–«Aquest document no està validat per ningú, forma part del treball intern de l'equip de govern i, per tant, no puc opinar d'un document que no està aprovat.»
–Entenc, doncs, que la biblioteca no quedarà per al final?
–«Ara estem a punt d'inaugurar la de Mira-sol.»
–L'abril del 2010?
–«Encara no sé la data.»
–Pel que fa a la crisi immobiliària, un estudi recent situa Sant Cugat com un dels municipis amb més pisos per vendre.
–«Més que la venda, ens afecta la no-concessió de llicències, que han caigut un 80% en els dos últims anys. Comptaven que això passaria però no tan de pressa. De totes maneres, ho resistirem bé perquè ens hem preparat. Una altra cosa és la imatge que ofereixen alguns barris, amb pisos sense vendre i solars sense construir, però hi estem a sobre perquè els terrenys es mantinguin en condicions i la gent que hi viu hi estigui a gust. D'altra banda, continuem construint habitatges públics perquè entre el valor dels pisos, que han baixat de preu, i el que pot pagar una part importat de la població encara ara hi ha un decalatge important.»
–Ara que ja hi ha acord sobre el finançament, les organitzacions municipalistes afirmen que ha arribat el moment del finançament local. Comparteix aquest punt de vista?
–«Sí, i tant. Això fa anys que ho diem. La dependència dels ajuntaments del sector immobiliari és exagerada i hauríem d'aconseguir que els ajuntaments poguessin participar de la riquesa que genera la ciutat.»
–Ens han pres el pèl amb el nou finançament?
–«No, però s'ha fet un pacte que prescindeix de l'Estatut d'Autonomia aprovat i que precisament no era neutre amb el tema del finançament, sinó que fixava unes pautes que aquest acord no respecta.»
–Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola han acordat un paquet d'accions conjuntes fins al 2012. Què n'espera, d'aquest eix creat a l'entorn de la B-30?
–«Que posi en valor aquest territori, el seu emplaçament, les empreses orientades a l'economia del futur, les universitats de l'entorn i les instal·lacions científiques.»
–La crisi econòmica ha alentit aquest procés?
–«No, no ens afecta. Tenim implantacions econòmiques molt importants, com ara els Laboratoris Esteve i el Laboratori Echevarne. Hi ha una economia que continua invertint.»
–Qui ha jugat brut amb Sant Cugat: Sabadell o Ikea?
–«Sabadell? De cap manera. D'Ikea m'ha sorprès el canvi de rumb. El que em preocupa és que l'Institut Català del Sòl ha estat lentíssim en tota la tramitació d'aquest procés.»
–Torre Negra. Tornem on érem fa onze anys. Què li diu l'experiència?
–«Doncs que en aquest país és més fàcil passar una zona verda a edificable que a l'inrevés. Ens ho hem de fer mirar, no és normal. Si una administració vol construir en una zona on no pot fer-ho, com que genera riquesa hi ha molta gent que ho aplaudeix, però quan vol fer el procés contrari, com que treu un possible guany a algú, malgrat oferir molt a la comunitat, et quedes més sol que la una i reps patacades de totes bandes. S'ha d'aguantar, aquesta és la meva conclusió.»
–S'hauran d'indemnitzar els propietaris?
–«No, de cap manera, no tinc cap indicador, ni cap sentència, que digui que ho hem de fer. L'administració és qui et pot donar el dret a edificar i, per tant, també qui te'l pot treure a través del planejament. I això és el que hem fet a partir d'un argument no arbitrari com és l'interès de la majoria de santcugatencs perquè allà no s'hi construeixi.»
–Però això té un preu, sigui en compensacions o en diners, i de fet vostès ja van començar negociacions per fer intercanvi de parcel·les.
–«Això ho ha de dir la llei. Una altra cosa ben diferent és que l'Ajuntament ha intentat aconseguir que el sòl de Torre Negra sigui públic perquè no en tenim prou amb la protecció sinó que, a més, pensàvem fer un parc rural. Vam arribar a acords amb propietaris, pocs però importants, amb la majoria no.»
–Es queixaven que els diners oferts eren pocs.
–«Una fortuna, hi vam posar. Nosaltres ho valoràvem com a sòl no urbanitzable, però hi havia gent que ens demanava que li paguéssim per allò que volia construir, i això una administració que treballa amb els diners públics no ho pot fer. Enlloc diu que pots construir el que vols.»
–Té més esperances ara amb vista a la futura declaració del parc de Collserola?
–«La declaració sí que em preocupa. Fa anys i anys i no arriba mai, i seria un gran ajut.»
–Ja fa dos anys que se'l situa com a successor d'Artur Mas...
–«Jo no ho he buscat, és totalment involuntari.»
–Però els rumors, lluny d'afluixar, s'intensifiquen.
–«Mai he dit res d'això. Faig la meva feina tan bé com puc, em vaig implicar en la direcció del partit i treballo perquè a Catalunya hi hagi un canvi polític, una nova majoria construïda al voltant de CiU i amb Artur Mas de president. Això és el que m'ocupa més temps després de la feina a l'alcaldia, que és un tant per cent molt i molt més elevat.»
–Es veu algun dia en els cartells electorals a la candidatura de la presidència de la Generalitat?
–«No, de cap manera.»
–I en el de les municipals?
–«No ho hem decidit encara, aviat tocarà fer-ho.»
–Té corda per a més anys com a alcalde?
–«Jo no estic cansat, de cap manera, i el que has de tenir sobretot és il·lusió, i jo tinc la mateixa que fa temps. M'agrada el que faig i estic content amb els resultats i preocupat per les coses que no surten. Ara bé, crec que no és bo que la gent s'eternitzi en els càrrecs.»
–I això quant temps és?
–«No ho sé, que cadascú faci el seus números.»
–Creu en una Catalunya independent?
–«Crec en la llibertat de Catalunya, que ha de poder decidir lliurement el seu futur i, a partir d'aquí, construir-lo de moltes maneres. Això dependrà d'Europa i de com ens entengui Espanya.»
–Crec que no ens entenen gaire.
–«Sí, no avancem i això genera una certa desmoralització i desorientació en el món del catalanisme que va apostar per una Espanya que ens entengués.»
–El seu antecessor, l'exalcalde Joan Aymerich, sempre s'ha mostrat satisfet del que anomena les tres joies de la corona: Promusa, el Teatre-Auditori i el cobriment de la riera. En té ja alguna, vostè?
–«Quan plegui us les diré.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.