Administracions
30 anys de Salt independent
La primera gran mobilització
Una iniciativa de Jaume Prat i la feina del personal de la biblioteca de Salt fan possible l'edició d'un llibret dels 30 anys de la independència
“Al saltenc de soca-rel, no li agradava ser de Girona, i el poble va començar a bullir”
Jaume Prat, mestre saltenc i “historiador d'espardenya” –ho diu ell mateix– va passar un dia per la biblioteca municipal Iu Bohigas de Salt, a la factoria Coma Cros. Prat va veure que els treballadors encara feien un recull de premsa de tot allò que afectava el poble. “Mantenir la història local és una de les nostres feines”, explica la directora de l'espai, Belén Santamaría. I Prat es va aliar amb els bibliotecaris i les bibliotecàries per fer possible la publicació d'un llibret amb motiu dels 30 anys d'independència de Salt, que va ser una realitat el 3 de març del 1983.
Després de vuit anys annexionada, Salt es va alliberar. Prat fa memòria i recorda l'ebullició veïnal i les ganes dels saltencs de tenir una veu pròpia. “Hi havia polítics de Salt i de Girona que ja estaven bé a Girona. Però, al saltenc de soca-rel, no li agradava ser de Girona, i el poble va començar a bullir com a poble. Aquella va ser la primera gran mobilització social de la història de Salt”, recorda. Prat veu algunes semblances amb la iniciativa que ha pres la societat civil catalana l'últim any en el procés de transició nacional.
Dibuixos i cartells
El llibret és un seguit de retalls de notícies i dibuixos de premsa, combinats amb lemes de manifestacions i protestes i documents de l'època com una memòria de l'Ajuntament de l'any 1965. Hi ha una portada de la revista Presència del 7 de setembre del 1968 amb un títol en castellà: “La independencia de Salt, ¿un municipio a extinguir?” La portada forma part del capítol del llibret Salt, abans de l'annexió (1963-1974).
Quan Salt va passar a pertànyer a Girona, va haver-hi algun problema, evoca Prat, que viu i ha viscut al veïnat de Salt. Recorda que vivia a la “calle Colón”, el mateix nom que ja tenia un carrer del barri de Sant Narcís. L'any 1976, uns operaris li van canviar el nom de carrer, que va ser batejat com a “calle Garbí”, que encara és el carrer Garbí.
La recollida de la informació, la va començar la primera directora de la biblioteca, Carme Bover, i també hi va treballar molt temps Antònia Gimbernat, que ha escrit un article per a l'obra, diu Santamaría. El llibret serà presentat demà a la tarda (a les set) a la biblioteca. Jaume Prat destaca la feina de disseny i edició de Quim Paredes.