Barcelona suma un superàvit de 221 milions en tres anys

El futur govern que surti de les eleccions municipals a Barcelona es trobarà amb un Ajuntament amb una salut econòmica de ferro. Un any més, i ja van uns quants, el tancament d'un exercici pressupostari, el del 2014, ha acreditat que alguns grans indicadors com ara l'evolució del deute (38,6%), l'estalvi brut (631 milions) o la disponibilitat de caixa, no només es mantenen a unes ràtios més que saludables, sinó que fins i tot milloren. Davant d'aquests resultats, l'executiu de Xavier Trias ja ha tret pit recalcant l'argument que aquest no és un escenari fruït de l'atzar. “Tot el que fem no s'entendria ni seria viable sense l'alt nivell d'exigència i rigorositat que apliquem a les nostres polítiques públiques” sentencia la tinent alcalde d'Economia, Sònia Recasens.

De tot el garbuix de xifres bolcades en la liquidació dels comptes del 2014, una de les més cridaneres és justament la del resultat final de l'exercici. Políticament, no és gratuït. I és que per tercer any consecutiu, l'Ajuntament l'ha tancat amb superàvit, concretament de 22,2 milions. Un valor, això si, que és substancialment més baix que el del 2013 –139,3 milions– i que va suscitar una sorollosa i duradora polèmica pel fet que, en temps de crisi, tot aquest volum ingent de diners no s'hagués canalitzat en inversió. Un debat que encara adquireix més categoria si es suma el resultat positiu d'aquests darrers tres anys, i que es de 221,6 milions. La tesi del govern municipal de CiU és que aquests excedents a banda de servir per cobrir imprevistos –com ara possibles liquidacions d'impostos estatals que han sortit negatives, com de fet ha passat–, serviran per restituir “l'estabilitat perduda” durant els anys 2009 a 2011, on l'Ajuntament de Barcelona va acumular un dèficit de 781,8 milions per la decisió dels aleshores executius d'esquerres d'accelerar inversió arran de l'imminent entrada de mesures de restricció del deute a càrrec del govern estatal.

Aquesta aposta política també va ser la responsable directe del brusc increment del deute acumulat, que va passar de 750 milions d'euros el 2009 a 1.200 el 2010. L'any passat es va aconseguir, però, rebaixar aquest indicador per sota del llindar simbòlic dels mil milions, per situar-la exactament en 971,6 milions. Un valor que representa el 38,6% dels ingressos corrents de la institució i que, per tant, està molt per sota dels llindars considerats de risc (60%).I per reblar el clau l'estalvi brut, la diferència entre ingressos i despeses corrents, ha estat del 25,1%. Això vol dir 631 milions que han servit per pagar inversions i alleugerir motxilla de deute.