483milions a caixa
Un informe intern revela que el govern d'Ada Colau hereta un Ajuntament sanejat i amb unes reserves de tresoreria robustes
Els indicadors d'endeutament també estan continguts
Ara que tot just fa els seus primers passos, el nou govern de Barcelona liderat per l'alcaldessa, Ada Colau, ja té constància per escrit que la potent maquinària que tindrà sota les seves ordres en forma d'Ajuntament està en una situació econòmica saludable. El balanç en forma d'informe que s'elabora a principis de cada mandat per dictaminar l'estat dels números de la institució, i que a nivell intern es coneix com l'arqueig, indica que a la caixa de la corporació hi havia fins a 483,7 milions d'euros en el moment que l'anterior govern de CiU va cessar de la seva tasca. Un muntant que, des del punt de vista de la liquiditat i tresoreria, dóna un generós marge de maniobra als nous gestors polítics de la institució. Només per fer-nos una idea al respecte, la suma resultant del mateix inventari que es va fer ara fa quatre anys, i que ja aleshores es va voler posar en valor per la seva quantia, va ser de 352 milions d'euros.
Aquesta reserva de líquid existent, però, no és l'únic element que il·lustra la fortalesa de les finances municipals. L'altre és el deute. Les projeccions dutes a terme per l'equip econòmic de la corporació són que, a finals d'any, aquest passiu vorejarà els 974 milions d'euros. El 2011, quan Xavier Trias va arribar a l'alcaldia, era de 1.090. L'indicador clau, però, és que aquest deute actual tot just representa el 41,3% dels ingressos corrents de la corporació. És a dir, molt per sota del límit legal del 75%. Sobre això, un de tants dubtes que planen sobre l'actualitat de la política local de la capital és si l'arribada de Colau al govern implicarà canvis substancials en aquest capítol. És un debat poc agraït i mediàtic, però crucial, que enfronta tesis antagòniques. A un extrem, hi ha els que històricament defensen –el PSC, per exemple– que cal forçar un pèl més l'endeutament per aconseguir més ingressos que reverteixin, sobretot, en actuacions socials i redistributives. Enfront, hi ha els que propugnen polítiques de rigor pressupostari i que tota inversió es financiï, bàsicament, a través de la capacitat pròpia de generar estalvi. CiU, i l'exalcalde Trias, s'alineen amb aquest últim corrent. “Per prestar serveis públics i fer front a les teves obligacions és bàsic tenir unes finances sanejades i no fer dèficit”, comenta sobre
això l'anterior responsable de l'àrea econòmica
del consistori i regidora d'Unió Sònia Recasens.
De Barcelona en Comú, ara a l'alcaldia, encara s'espera un pronunciament més explícit al respecte. Mentrestant, fonts municipals han assegurat que “el govern serà rigorós i exigent amb la gestió econòmica i financera de l'Ajuntament”.
El pla de xoc
A l'espera de la confecció del pressupost, la implantació del pla de xoc anunciat en campanya serà un primer test de cert nivell per comprovar com Colau plasma políticament les seves tesis econòmiques. Així ho corroboren les mateixes fonts municipals, que recalquen que aquesta iniciativa –que pretén incentivar la creació de 2.500 nous llocs de treball o augmentar el parc d'habitatge social a través de la cerca de pisos buits– serà “l'objectiu prioritari” de l'executiu en el seu primer any de mandat, el que forçosament l'obligarà a mobilitzar una suma de 160 milions d'euros. I com ho farà? L'explicació oficial és que hi ha marge per reorientar el destí d'un 25% del pressupost municipal per aquest any, que en total puja a 2.550 milions d'euros. Fets els números, surten uns 637 milions que estan consignats als comptes, però no executats. Per tant, per destinar-los a un ús diferent del que ara tenen s'hauran de formalitzar més expedients de modificació de crèdit que, ai las, necessiten ser aprovats políticament. I, sobre això, el govern de Colau no amaga que confia, sobretot però no únicament, en la “complicitat” de partits que ja li van brindar el suport a la investidura. ERC i el PSC, per entendre'ns.
LA FRASE
LA XIFRA
Una àrea crucial en un executiu comprimit
Sobre el paper, les polítiques econòmiques han de jugar un paper troncal en l'acció de govern de Colau, ja que estan assignades a la primera tinença d'alcaldia –Treball, Economia i Planificació– en mans de Gerardo Pisarello, mà dreta i persona de la més estricta confiança de Colau. Per sota d'ell, i com a responsable directe de les carteres d'Ocupació, Empresa i Turisme, hi haurà Agustí Colom, el polític amb un perfil acadèmic i professional més orientat en la matèria. No en va, és professor de teoria econòmica de la UB i també va ser membre de la Sindicatura de Comptes entre 2004 i 2011.
En contraposició al pes que té l'àrea d'Economia en l'organigrama de Colau, hi ha el cas de Cultura, que no té ni regidor. Sobre això, l'extinent d'alcalde en la matèria, Jaume Ciurana (CiU), va titllar de “sorprenent” i “d'error” aquesta circumstància. “La cultura no interessa al nou govern”, va manifestar l'edil en un comunicat, on també va explicar que ha registrat diverses preguntes
al respecte per conèixer,
per exemple, com afectarà aquesta distribució a l'Icub.