Conflicte per la terrassa precintada d'un restaurant a Platja d'Aro
El consistori va actuar dràsticament contra la instal·lació d'una vidriera massa alta respecte a l'ordenança
L'establiment hi presenta recurs, però advoca per un acord
Les diferències entre els propietaris del restaurant Lux'or de Platja d'Aro, en ple eix comercial de l'avinguda de s'Agaró, per les mides i característiques de la terrassa exterior han fregat l'enfrontament obert en les darreres setmanes. Els restauradors reivindicaven ocupar la franja lliure fins al límit entre la vorera i la calçada, cosa que el consistori no acceptava i l'empresa ho va considerar un greuge respecte d'altres establiments. Posteriorment, el projecte per tancar la terrassa amb vidres tampoc va prosperar. Els responsables municipals argumentaven que els vidres no podien superar un límit d'altura, segons l'ordenança. Però aplicant el màxim els restava una franja descoberta que a l'hivern provoca corrents d'aire i l'empresa va encarregar que arribessin fins al sostre. Tot plegat va acabar a finals d'abril amb la vidriera mòbil precintada i una ordre de desmuntatge que els amos de l'establiment van dur al jutjat.
La regidora de Via Pública, Dolors Guirado, justifica les mesures dràstiques pels “fets consumats”. Però des del restaurant, en el recurs contenciós que van presentar, es queixaven de l'excessiu zel amb què s'analitzaven els seus projectes, que comparaven amb les autoritzacions i instal·lacions exteriors fetes per altres negocis. El conflicte ha quedat encallat durant el període electoral i la constitució del nou Ajuntament. Però el responsable de l'establiment, Oleksandr Vlasenko, ha fet una proposta per mirar d'apropar posicions. I defensa que la franja de pas a la vorera és força ampla.
L'oferta que han traslladat al consistori és renunciar de moment a la vidriera, que es pot desmuntar i desar en un magatzem, a canvi d'ampliar la terrassa fins a la calçada. La intenció és restablir el diàleg i consensuar que la pròxima ordenança de terrasses sigui més laxa respecte a les altures màximes dels envidriats, de manera que tampoc perdin la inversió en els vidres.
LA XIFRA
“Si treballem tot l'any, millor per a tothom”
Vlasenko argumenta que l'envidriat és de qualitat i quan es plega, en dies de bon temps, és totalment diàfan. Però argumenta que “a la Costa Brava, la meteorologia és adversa a la tardor i l'hivern”, i en dies de vent o fred els clients no es volen estar a l'exterior. “Amb l'envidriat, en canvi, podem treballar els dotze mesos de l'any. I això són llocs de treball i activitat econòmica al municipi durant més mesos”, defensa l'empresari.