Fins a 26 ajuntaments catalans s'han endeutat per finançar el dèficit de tresoreria relatiu a l'exercici del 2008 acollint-se a la mesura impulsada pel govern espanyol a través del reial decret llei 5/2009 destinat a ajuntaments i ens locals amb balanç negatiu a 31 de desembre de 2008. L'objectiu del decret estatal era «afavorir l'activitat econòmica de les empreses i els autònoms, i contribuir a la solució dels seus problemes de liquiditat» garantint-los el pagament dels deutes que els municipis tenien contrets amb ells. Lleida és la població que ha recorregut a una operació de deute més gran, de 13 milions d'euros.
El govern que presideix el socialista Àngel Ros ho justifica per la necessitat de no provocar dificultats financeres als proveïdors de la Paeria, especialment en moments de crisi, i no tant per resoldre problemes de tresoreria urgents, ja que el romanent era positiu en el moment de tancar l'any. Així, la gran majoria d'aquests 13 milions d'euros aniran, segons explica el govern municipal, a despeses com ara els consums energètics i manteniment d'equipaments i serveis municipals, serveis de recollida i eliminació de residus, i el pagament d'expropiacions de terrenys afectats per la realització d'obres i construcció d'equipaments. Aquesta operació extraordinària de crèdit deixa l'endeutament en un 100% dels ingressos corrents, una percentatge que segons el govern encara queda lluny del límit del 110% que fixa la llei financera.
En canvi, la situació de la ciutat de Tàrrega és diferent: el seu endeutament està al límit legal i les finances locals estan immerses en un pla de reestructuració financera per tal de situar el deute per sota d'aquest límit. El decret del govern de l'Estat ha permès a Tàrrega alleugerir aquest procés amb la contractació extraordinària d'un deute de 3,89 milions d'euros sense necessitat de respectar aquest límit per atendre despesa urgent, i al mateix temps refinançar 11,2 milions d'euros per als pròxims 15 anys, de manera que la càrrega anual de deute s'alleugereix. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va demanar a principi d'estiu dos crèdits per valor d'uns 3,7 milions d'euros per eixugar el dèficit del 2008 i per afrontar els efectes de la crisi als comptes municipals, que es deixen veure en una davallada important d'ingressos per construcció i activitats i també per la devolució de taxes per obres que finalment no s'han executat. El pla de sanejament tindrà vigència fins al 2015, i l'oposició municipal, que va donar suport al consistori en la petició dels crèdits, vol que els diners que entrin a la caixa s'utilitzin prioritàriament per pagar les factures pendents dels proveïdors. Segons el govern municipal, més del 70% de les factures entrades a l'ajuntament abans del 31 de desembre ja estaven pagades. Premià de Mar ha aconseguit reduir notablement el termini de pagament als proveïdors. Segons explica el l'alcalde, Miquel Buch (CiU), a principi d'any el termini de pagament era de 90 a 180 dies, mentre que ara aquest temps d'espera s'ha reduït a dos mesos. «Amb els diners aconseguits del crèdit i una reforma estructural del recorregut de les factures, hem aconseguit posar-nos al dia», afirma Buch, que hi afegeix que si un consistori té prestigi de bon pagador això ajuda a l'hora d'aconseguir més bons preus. Tot i la millora en els pagaments, Premià de Mar ara ha d'ajustar la despesa corrent per consolidar la solvència.
Tarragona és, després de Lleida (13.000.000) i Blanes (6.500.000), el tercer municipi de Catalunya que ha sol·licitat un import més alt a les entitats financeres, de poc més de sis milions d'euros. «Hem pogut pagar factures pendents des del 2005», explicava ahir Pau Pérez, regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona, el qual assegurava que amb aquest import pràcticament s'ha fet net de comptes pendents a empreses proveïdores, i també de pagaments a altes administracions que no s'han pogut fer fins ara: factures a autònoms, a l'empresa d'autobusos, per exemple. L'alcalde de Camprodon, Esteve Pujol (PSC), explica que, tenint en compte el pes de la construcció en l'economia local i el moment de crisi, el consistori ha apostat per fer un esforç en l'obra pública i per pagar al dia els proveïdors. El crèdit que demanat i amb el qual a mitjan agost ja havia pagat les empreses proveïdores era de 920.905 euros.
La resta d'ajuntaments
Els altres ajuntaments que han recorregut al deute autoritzat pel decret espanyol són Collbató, la Garriga, Montmeló, Sant Vicenç de Castellet, Teià, Blanes, Camprodon, la Jonquera, Planoles, Tossa de Mar, Vila-sacra, els Alamús, Belianes, Montellà i Martinet, Verdú, l'Arboç, Cunit, Montblanc, Ulldecona i els Muntells, i també el Consell Comarcal del Baix Ebre. En total, les operacions de crèdit han pujat a 52.312.509,33 euros.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.