El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, presentava l'octubre del 2006 l'avantprojecte de creació del parc natural de les muntanyes de Prades.

La proposta de modificar la denominació del parc natural i incloure-hi boscos de Poblet, va provocar, en un primer moment, les queixes dels alcaldes de l'agrupació de municipis de les muntanyes de Prades, que entenien que el parc es dirigia cap a una zona determinada i, per tant, exigien un model en què participessin tots els municipis amb les mateixes condicions i «sense privilegis ni desequilibris» que deixessin la seva zona en un segon pla.

Baltasar va assegurar aleshores que la marca s'incloïa per tal d'oferir un valor afegit i que no hi hauria cap problema en revisar la denominació.

Els alcaldes dels pobles de les muntanyes de Prades van lliurar un manifest en què es queixaven de la falta de resposta del govern a les recomanacions que van entregar per escrit als tècnics del departament i també la inclusió de la denominació dels boscos de Poblet.

Que en el projecte del futur parc natural de les muntanyes de Prades es volgués integrar el PNIN de Poblet, en termes mediambientals, també va provocar la reacció dels alcaldes afectats, que temien la possibilitat de perdre el caràcter proteccionista de l'espai natural. Els agents implicats també estaven amoïnats per la manera com es gestionarà el parc natural, ja que el projecte preveu un sol organisme gestor que administri les 36.000 hectàrees de terreny que ocuparà l'espai.

Un any després, fonts de Medi Ambient, tot i que apuntaven que la figura proteccionista de grau superior del PNIN no desapareixeria, admetien que el projecte només preveia un organisme gestor, i que es crearia una comissió específica per al PNIN.

La possibilitat, «atesa la singularitat» del paratge, dins l'òrgan gestor del futur parc natural, que es pogués crear una comissió específica atenta al PNIN plana encara. Amb tot, fonts de la Generalitat van apuntar aleshores que no seria mai un ens completament autònom ja que el parc natural de les muntanyes de Prades «és un dels més complexos de Catalunya», si es té en compte que comprèn dues províncies i cinc comarques. En aquest sentit, l'argument que s'oferia per explicar la situació era que «és molt propi», tal com passa en altres paratges, que una figura proteccionista n'englobi una altra, sense rebaixar-ne, però, el valor proteccionista, però intentant de no tenir dos espais naturals en paral·lel.