El paisatge agrícola de la plana de secà de l'Alt Camp és el més important de Catalunya després del de Lleida. Així ho certifica l'estudi que ha elaborat un equip de biòlegs –MN, Consultors en Ciències de la Conservació–, que també proposa la creació d'un consorci per a la preservació i valoració del paisatge d'aquest territori. La idea, sorgida de l'Ajuntament de Nulles, va ser presentada en cercles reduïts a diversos alcaldes d'altres municipis i al mateix Consell Comarcal de l'Alt Camp, però el projecte no va acabar de convèncer cap dels edils. Els autors del treball insisteixen en la necessitat de protegir i promocionar aquesta zona en un moment clau, tenint en compte la imminent aprovació del pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
Els ametllers, la vinya, les oliveres, els avellaners i els garrofers dibuixen el perfil del paisatge agrícola de secà de l'Alt Camp, però aquest segell d'identitat «s'està perdent a un ritme brutal, sobretot els que són menys productius», alerta el biòleg Jaume Solé, coautor de l'estudi que proposa la creació d'un consorci per a la preservació del paisatge. Ell mateix presentava aquest estudi fa pocs dies en les jornades de patrimoni de l'Alt Camp que es van impartir a l'Institut d'Estudis Vallencs.
Un dels signes reveladors del valor que té aquest paisatge és l'increment d'algunes espècies a les «zones de dispersió», com les anomenen els biòlegs. Els tècnics constaten la presència d'individus joves dels grans rapinyaires –l'àguila cuabarrada, per exemple– en zones de cultiu de la plana de l'Alt Camp. «Aquestes aus quan deixen el niu han d'espavilar-se a buscar l'aliment fora del territori que ocupen els seus progenitors i ja n'hem observat una bona presència, fet que indica que és una zona que s'ha de preservar», argumenta el biòleg Jaume Solé. També s'ha observat l'aparició ocasional d'ocells com ara el sisó o la xurra, més propis d'altres territoris i que «aquí hi tindrien un bon lloc per nidificar si l'hàbitat es millorés», afirma aquest especialista en biologia de la conservació.
L'estudi, que coincideix en molts aspectes amb el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, encarregat pel Departament de Política Territorial de la Generalitat, recull els principals riscos i impactes d'aquest territori i esmenta els polígons de Valls i del Pla de Santa Maria com els principals elements que trenquen l'homogeneïtat del paisatge, i hi afegeix: «A la zona limítrofa trobem altres polígons com els de Puigpelat, Vila-rodona, Vallmoll i Bràfim-Alió.» L'estudi també insisteix que «el valor d'àrea estratègica dins del Camp de Tarragona i la connexió amb els corredors que es dirigeixen cap a l'interior» és una altra contingència, juntament amb «l'interès des del punt de vista immobiliari que pot tenir la reserva de sòl per a usos residencials i industrials». El document alerta en les conclusions que «la manca d'una planificació integral de tot l'àmbit pot comportar una irremeiable fragmentació i afectació del paisatge del Camp de Tarragona que acabarà per banalitzar-lo i fer-lo poc atractiu».
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.