La junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va donar llum verd dilluns passat als plans per portar aigua del pantà de Rialp, al riu Segre, a vuit municipis de la Baixa Segarra, al nord-oest de la Conca de Barberà, que fa anys que la reclamen per garantir-se la quantitat i qualitat en el subministrament, en el marc d'un projecte més ampli que permetrà abastir també altres pobles de la Segarra, l'Anoia i l'Urgell a través del canal Segarra-Garrigues. La decisió implica el permís explícit perquè quatre d'aquests municipis que són al límit entre la conca de l'Ebre i les internes de Catalunya –tenen part del terme en ambdues– puguin beneficiar-se del que alguns sectors de Lleida, les Terres de l'Ebre, València i l'Aragó, per motius contraposats, ja s'han afanyat a qualificar de transvasament.
El projecte –promogut per la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) però que executarà la societat estatal Aguas de la Cuenca del Ebro SA (Acuaebro)– consisteix a abastir amb aigua de l'embassament de Rialp diversos municipis de quatre comarques, a través del canal Segarra-Garrigues, ara en construcció. La majoria dels municipis són dins de la conca de l'Ebre, però n'hi ha quatre que tenen els termes dividits: Forès, les Piles i Santa Coloma de Queralt, a la Conca, i Montmaneu, a l'Anoia.
De 0,36 a 0,6 hm³ a l'any
Tres d'aquests nuclis urbans queden englobats en territori de conques internes de Catalunya, tot i que una part del terme municipal sí que pertany a la conca de l'Ebre, mentre el quart nucli és compartit entre la conca ebrenca i les internes. Entre tots quatre municipis sumen uns 3.800 habitants. El projecte acceptat per la CHE preveu la cessió de 0,36 hm³ anuals d'aigua (la llei del minitransvasament a Tarragona, per tenir una idea, en permet un màxim d'uns 0,33 al dia, 121 a l'any), exclusivament com a aigua potable a aquests municipis, que augmentaran fins als 0,6 el 2030 per millorar i garantir-hi el proveïment.
Encara que l'abastiment fora de la conca és una part molt petita del projecte, tècnicament es considera una transferència interconques, de manera que es necessita el permís especial del Ministeri de Medi Ambient a través de la CHE, sempre que el volum no superi la quantitat d'1 hm³ a l'any, segons s'indica en la llei del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Així ho va recordar dilluns la junta de govern de la CHE, reunida a Saragossa, que va acceptar tramitar la petició de l'ACA.
Ara haurà de ser el ministeri qui haurà d'autoritzar la petició, a partir de dos estudis tècnics que li ha tramès l'organisme de conca de la confederació, en què justifica la compatibilitat de l'obra amb els objectius del PHN. L'ens també està obligat a donar audiència als regants de la conca afectada i a altres organismes que poden sentir-se afectats pel projecte. Els regants lleidatans havien demanat a la confederació que ajornés uns quants dies la decisió per poder estudiar amb més detall el projecte de l'ACA, però finalment no ho va fer, amb l'argument que la tramitació continua i els regants encara hi poden dir la seva.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.