És vergonyós el límit fins on s'ha arribat a prostituir el debat de l'aigua. Fa molts anys, quan encara ningú s'havia parat a teoritzar sobre transvasaments, interconnexions i alarmes per l'estil, que una colla de poblets de la Catalunya més oblidada malden per quelcom tan senzill com poder obrir l'aixeta i que els ragi aigua potable. Pobles, per cert, que –tret de Montmaneu, un llogaret de 200 ànimes a l'Anoia– ja tenen dret per llei al minitransvasament de l'Ebre atorgat a tota la demarcació. Anys després de veure que era millor que l'aigua arribés del nord i no del sud, finalment ho aproven. I resulta que, lluny d'alegrar-se'n, a Aragó, al País Valencià, a Lleida o a l'Ebre, uns i altres ho agafen d'excusa per abrandar un debat que, amb una pila de grans obres hídriques en marxa, semblava superat. Lamentable.