«A les terres de Lleida ja han començat a obrir els ulls», va assenyalar el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. «Com aquí als regants del Xerta-Sénia, els van dir que el Segarra-Garrigues seria per regar i pel seu progrés econòmic, però en realitat serà una presa de pèl per portar aigua a Barcelona», va dir Tomàs. De fet, tot i que els regants de Lleida reconeixen que la quantitat que ha d'anar cap a la Conca de Barberà i l'Anoia és mínima, veuen amb recel l'operació, que és la primera connexió entre conques que es fa des del Segre, un riu que ja durant la crisi de la sequera del 2008 va ser objecte d'un intent de transvasament per part de la Generalitat. La setmana passada, un dels impulsors d'aquell transvasament frustrat des del Segre, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va evitar polemitzar sobre el projecte de l'ACA. Baltasar tampoc va valorar l'opinió contrària dels regants del Segarra-Garrigues i es va limitar a recordar que els quatre municipis tenen problemes històrics d'abastament.