La futura reserva marina de les illes Formigues-Costa Brava ha nascut amb controvèrsia. Un exemple clar d'aquesta empatia davant del projecte és la manifestació de fa dos diumenges que va aplegar un miler de persones. Una concentració que va provocar malestar en la classe política, fins al punt que l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, va convocar una roda de premsa per explicar exactament en què consisteix la reserva i què està permès fer-hi i què no. En primer lloc, la de les illes Formigues-Costa Brava és l'única sense reserva integral de totes les creades a l'Estat. La reserva tindrà una extensió d'unes 4.000 hectàrees, amb dos grans àmbits, entre els quals una zona d'usos restringits, que és a l'entorn de les Formigues i Ullastres i on no es permet cap tipus d'extracció. La reserva està delimitada al nord per la punta de la Musclera, a Palafrugell, fins a la platja de Belladona, al sud, amb la confluència entre Castell-Platja d'Aro amb Calonge. L'objectiu és disposar de zones de no-extracció de recursos per recuperar estocs pesquers i la biodiversitat.
Més d'un miler de persones es van manifestar fa dos diumenges a Palamós contra la futura reserva marina de les illes Formigues. És una mostra de la mala maror que hi ha en alguns sectors en relació amb la creació d'aquest espai. El Fòrum Social del Litoral Gironí critica que l'actual pla d'usos compromet seriosament el futur de les activitats d'oci i recreatives –com ara la pesca submarina o el fondeig– a la zona que es vol preservar. Segons el Fòrum Social del Litoral, és un projecte que no protegeix el medi natural, sinó la pesca professional, i discrimina les activitats turístiques i d'oci que tradicionalment s'han fet a la zona. En canvi, a l'altra banda tenim un grup de veïns de sectors ben diversos que han creat una plataforma a favor de la reserva marina. L'objectiu de l'entitat és «contrarestar la demagògia d'alguns sectors contra la reserva i fer front a les seves pressions», segons assegura el seu portaveu, Francesc Subirats. Per la seva banda, Salvem el Crit-Aritjol està en contra de l'excés d'embarcacions i de la falta de control del fondeig, que han provocat «una important degradació del paisatge i del fons marí».
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.