David Rovira, alcalde de l'Espluga de Francolí i president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà –un altre dels que van ser crítics– admet que ara rep «més informació que abans», però manté que «la coordinació no acaba de funcionar», tal com s'ha tornat a demostrar, segons ell, amb la nevada. «Al poble se'ns va acabar la sal, vaig trucar a Emergències i encara espero que em diguin alguna cosa», diu, mentre lamenta: «No tenim el país preparat per a les emergències.» Rovira creu que «hi ha d'haver més material i equips d'intervenció al territori, prop de la gent –llevaneus, pales, dipòsits de sal, grups electrògens...– perquè és un inconvenient que tot hagi d'estar centralitzat». En la mateixa línia reclama competències a nivell comarcal per coordinar accions durant una emergència, encara que la decisió final en determinats casos fos de comandaments superiors. «Amb cèl·lules així és més fàcil arribar a tothom, però fins ara no ens han fet cas», lamenta. L'espluguí, però, no es dóna per vençut i ja avança que insistirà en la proposta durant la reunió que la delegació del govern al Camp ha convocat per al febrer amb alcaldes del territori, precisament per parlar de la millora de la coordinació en casos com aquest.

És difícil fer un càlcul acurat de l'impacte econòmic que va tenir el temporal de vent de fa un any. Però hi ha algunes xifres que ajuden a fer-se una idea de la virulència amb què va bufar el vent i els danys que va provocar. El Consorci de Compensació d'Assegurances, l'ens estatal que es fa càrrec de pagar les assegurances als privats –i també a les administracions que tenen contractada una pòlissa– quan hi ha una situació meteorològica excepcional, calcula que haurà de pagar 157 milions per les destrosses a tot Catalunya. 34 milions els pagarà als afectats que s'han posat directament en contacte amb el consorci, mentre que els 123 restants els reemborsarà a través de les asseguradores. L'Estat s'ha fet càrrec de les indemnitzacions als municipis on el vent va bufar a més de 135 km/h –tots els tarragonins–, perquè va considerar que es va viure una tempesta ciclònica atípica que superava els supòsits que cobreixen les asseguradores privades. En total, el consorci té oberts 69.397 expedients, dels quals 21.460 (4.758 tramitats directament i 16.702 per mitjà d'asseguradores) corresponen al Camp i a l'Ebre. El 70% ja està pagat.

Els boscos propers a les zones urbanes i a les franges de protecció contra incendis estan nets en un 80% o 90%. Però les àrees més endinsades i zones de difícil accés són més complicades de netejar, i per això es calcula que, als boscos privats, encara queda la meitat dels arbres que van caure per recollir. És el balanç que fa Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, sobre els boscos del país. Rovira, a diferència dels alcaldes, sí que valora positivament els ajuts de la Generalitat, ja que assegura que el milió inicial adreçat als propietaris forestals per retirar els arbres que van caure, previst pel Departament de Medi Ambient, s'ha ampliat a quatre milions. Ara el repte és col·locar a la indústria les 300.000 tones de fusta caiguda al país.