Els carrers d'Ascó van ser envaïts ahir per mossos d'esquadra, mitjans de comunicació i gent contrària a la instal·lació del cementiri nuclear en aquest municipi de la Ribera d'Ebre. Més de 200 persones es van concentrar a la porta de l'ajuntament en un últim intent per pressionar l'alcalde i els regidors, una pressió, però, que no va funcionar. «Catalunya diu que no», «l'alcalde d'Ascó, de cap al reactor», «traïdors» i «venuts», són algunes de les consignes que cridaven els opositors al cementiri nuclear, mentre al saló de plens l'alcalde, Rafel Vidal, justificava la presentació de la candidatura i pocs minuts després de les onze s'aprovava amb set vots a favor i només dos en contra. Alguns dels manifestants portaven corones de flors i anaven vestits de negre, per tal d'escenificar la mort de la comarca, una mort a la qual consideren que estarà abocada la Ribera d'Ebre si finalment l'Estat opta per la candidatura d'Ascó i es traslladen a aquest racó del país els residus nuclears de tot l'Estat. «L'Ajuntament ha pres la decisió de vendre el nostre territori», va lamentar el membre de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) Josep Maria Sáez, que va encoratjar els manifestants a mantenir-se forts i units. «Ells han guanyat una batalla, però nosaltres guanyarem la guerra», va afegir entre forts aplaudiments dels manifestants. En aquest sentit, la CANC insisteix que l'acord de ple d'ahir és un «frau democràtic». «Cap dels partits polítics en representació al govern portava en el seu programa electoral la proposta del cementiri nuclear; per tant, no poden dir que estan legitimats pels veïns d'Ascó per prendre aquesta decisió», va assenyalar el portaveu de la CANC, Sergi Saladié, que reclama al govern català que pressione l'Estat perquè no accepte la candidatura d'Ascó.

Tot i la visible indignació dels manifestants en veure que cap de les mesures de pressió posades en pràctica ha servit per aturar la decisió de l'Ajuntament d'Ascó, el ple es va desenvolupar en relativa normalitat i al carrer tampoc va tenir lloc cap incident remarcable. Això sí, un grup de mossos d'esquadra, amb agents antiavalots, custodiaven l'accés a l'ajuntament i més enllà de quarts de deu del matí no s'hi deixava entrar ningú sense acreditació. «He fet més de 300 quilòmetres des de Malgrat de Mar per assistir a aquest ple i poder-li dir a l'alcalde a la cara que no presente la candidatura, però no m'han deixat passar», explicava gairebé amb llàgrimes als ulls Antoni Ribes, que va ser regidor de l'Ajuntament d'Ascó entre el 1979 i el 1987 (quatre anys a l'equip de govern liderat per Joan Carranza i quatre anys més a l'oposició). «Vaig marxar del poble perquè em van declarar boicot a mi i als meus fills», va relatar Ribes, que ha publicat Memòries d'un regidor d'Ascó, on explica el paper de l'Ajuntament en la lluita nuclear a la dècada dels vuitanta. Ribes, com altres veïns, alerta dels casos de càncer que pateixen els ciutadans de la Ribera.

A l'acte de protesta hi van assistir càrrecs d'ERC i ICV a les Terres de l'Ebre, així com el president del grup d'ICV al Parlament, Jaume Bosch, però es va fer palesa l'absència de dirigents del PSC i CiU, dos partits que s'han pronunciat en contra del cementiri nuclear a Ascó, però que formen el govern local.