El Punt Avui

Les temperatures han pujat 1,25 graus en 50 anys a les conques del Fluvià i la Tordera

Les precipitacions s'han mantingut semblants però ha canviat l'estacionalitat, segons indica un estudi sobre el canvi climàtic

29/01/10 02:00 - Besalú - email protegit

Una imatge del riu Fluvià, al seu pas per Sant Pere Pescador. Foto: LLUÍS SERRAT.

Notícies de ...

La Vall d'en Bas

Les temperatures s'han incrementat significativament durant les últimes dècades. Segons un estudi que analitza l'efecte del canvi climàtic a Catalunya, prenent com a referència les conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana, els termòmetres van pujar 1,25 graus durant la segona meitat del segle XX. El màxim es dóna precisament a la Tordera, on a l'estiu els increments han arribat a ser de 2 graus. Pel que fa a les precipitacions, i tenint en compte les particularitats de les conques mediterrànies, s'han mantingut més o menys estables durant aquest període, tant al Fluvià com a la Tordera. El que sí que s'ha notat és un canvi en l'estacionalitat, ja que les pluges s'han reduït a l'estiu i a finals d'hivern, i han augmentat al gener. Cap de les dues conques arriba als 1.000 l/m² anuals.

L'estudi se centra en la segona meitat del segle XX, en què es considera que l'augment de la temperatura va ser significatiu, de 1,25 graus a les tres conques estudiades. Aquesta tendència a l'alça es manté quan l'estudi agafa les dades de tot el segle XX a les conques del Fluvià i la Tordera. De fet, els últims anys de la dècada dels noranta van ser els més càlids en un període de 150 anys, i només un episodi entre finals dels quaranta i principi dels cinquanta s'hi aproxima. La temperatura mitjana entre el 1951 i el 1999 és de 12,8 graus al Fluvià i de 13,6 a la Tordera. Al Fluvià la mínima se situa en una mitjana dels 7,1 graus, i la màxima en els 18,5, mentre que a la Tordera els valors són de 8,3 graus i 18,9 graus, respectivament. Precisament a la Tordera és on es va registrar el màxim augment de totes les conques, de fins a 2 graus durant els mesos d'estiu. De fet, les mitjanes màximes van augmentar molt més que les mínimes –1,5 graus per 0,5 graus, respectivament–, una tendència que es manté a les tres conques estudiades.

Les pluges, semblants

Pel que fa a les precipitacions, l'estudi afirma que no hi ha hagut variacions significatives durant els 50 anys analitzats, si bé sí que s'indica una davallada. Les pluges, com toca en un clima mediterrani, són molt irregulars, però sí que s'evidencia un canvi en l'estacionalitat. Amb precipitacions mitjanes anuals de 992 litres per metre quadrat al Fluvià, i de 809 a la Tordera, les dues conques superen el llindar que separa les zones humides de les més seques, on sí que hi hauria el Siurana amb una xifra de 575 l/m². Pel que fa a l'estacionalitat, es detecta un augment de les pluges durant el final de la tardor i principi d'hivern, sobretot el mes de gener. Això compensa els descensos de bona part de l'any, sobretot al març i a l'estiu. Finalment, les pluges torrencials extremes es van produir sobretot a la tardor, amb tres episodis a la Tordera i quatre al Fluvià durant la segona meitat del segle XX.

75%

de superfície forestal.

Una de les parts de l'estudi es concentra a analitzar els usos del sòl a les tres conques. El resultat indica que tres quartes parts són terrenys forestals; les conques de la Tordera i el Fluvià són les que tenen més superfície de bosc dens, amb un 70% i 72% respectivament, i el Siurana és el que té més superfície de matollars. Aquest tipus de superfície és la que més ha anat creixent els últims anys, i ha guanyat pes respecte als conreus, que van clarament a la baixa. En el cas del Siurana ocupen un 25% del sòl de la conca, mentre que al Fluvià i la Tordera, un 21% i un 11%, respectivament. La Tordera, a part de ser la conca que menys sòl agrícola té, és la més artificialitzada, amb un 6% del terreny, mentre que al Fluvià és només d'un 3% i al Siurana el percentatge baixa fins a tan sols un 1%.

60%

menys de cabal a la Vall d'en Bas.

En el context del projecte també s'han estudiat específicament els cabals a la Vall d'en Bas, on hi ha la capçalera del Fluvià. Això serveix per conèixer la influència dels canvis meteorològics i dels usos del sòl en els processos hidrològics, un dels objectius del projecte. La conclusió és que durant els últims 25 anys s'han reduït prop d'un 60% els cabals, si bé la pluviometria no ha mostrat cap tendència al decreixement. En canvi, la temperatura sí que s'ha incrementat durant aquest temps, i això explicaria en part la disminució del cabal, ja que ha augmentat un 10% l'evaporació de l'aigua. A més, l'increment de superfície forestal també és una de les hipòtesis que expliquen part de la reducció, així com els usos agrícoles, industrials i domèstics de l'aigua superficial, cada vegada més importants.

Un projecte per saber la disponibilitat d'aigua

El projecte que analitza les conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana s'anomena ACCUA (adaptacions al canvi climàtic en l'ús de l'aigua) i és finançat per l'Obra Social de Caixa Catalunya. L'objectiu és conèixer de manera íntegra la vulnerabilitat d'aquestes conques en el context actual de canvi climàtic, i també les característiques territorials d'aquestes zones. D'aquesta manera es vol saber quins efectes pot tenir el canvi climàtic en la disponibilitat d'aigua a les conques mediterrànies de Catalunya, i quines mesures es poden prendre per adaptar-s'hi tenint en compte els usos del sòl i la gestió del territori. El projecte el coordina el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i hi participen diversos grups d'investigació: el Grup d'Hidrologia Subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'European Topic Centre i l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

Crear models predictius

El projecte ACCUA també serveix per elaborar i aprofitar models que serveixin per predir la intensitat del canvi climàtic i els seus efectes sobre les conques de Catalunya. Així es podran elaborar sèries climàtiques sobre el futur adaptades a les condicions locals del país, i planificar accions en conseqüència. A més, es volen tenir en compte les previsions de creixement demogràfic i les necessitats d'abastament, en relació amb les disponibilitats d'aigua possibles en funció de diversos escenaris d'evolució del clima. L'objectiu és crear mapes amb les zones naturals i agrícoles vulnerables, en funció de les crescudes dels rius, les inundacions i les sequeres. Així es volen identificar les zones de més risc, relacionades amb l'aigua o la falta d'aigua per als sistemes naturals, la població i les infraestructures, i orientar els possibles canvis.

Darrera actualització ( Divendres, 29 de gener del 2010 02:00 )

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.