Dissabte, 11 de febrer del 2012

Tancar la finestra Tancar
Medi ambient
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Proposen que un observatori punter estudiï l'impacte de l'escalfament al Camp i l'Ebre

El Delta és una de les prioritats del projecte, que preveu escampar sensors pel territori i fer de Catalunya un referent a la Mediterrània

Imatge aèria del delta de l'Ebre. Foto: EL PUNT.

L'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) lidera una iniciativa pionera a Europa per avaluar els efectes del canvi climàtic. Els responsables han proposat al govern la instal·lació de tres «observatoris de zona crítica climàtica» (xarxes instrumentals que escamparien pel territori sensors d'alta qualitat) a tot el litoral i prelitoral tarragoní, des de Vila-seca fins al Delta de l'Ebre; als Pirineus, i en el territori marcat per l'agricultura intensiva de la Catalunya central. L'objectiu és que Catalunya lideri l'estudi dels canvis climàtics a la Mediterrània, un punt calent enmig de l'escalfament global. La iniciativa permetria conèixer millor l'impacte dels gasos d'efecte hivernacle que emet el pol petroquímic i les possibilitats que un temporal esborri el delta, fins i tot abans que l'augment del nivell del mar.

Un dels investigadors que treballa en el projecte, Josep Anton Morguí, avança que es tracta d'enfocar tres zones «d'alta intensitat de mesura de paràmetres atmosfèrics», que permetran aportar mesures locals (àrees de 50 a 100 quilòmetres de diàmetre) al model regional (500 quilòmetres) de canvi climàtic a Catalunya, i exportar aquestes pautes d'estudi a altres regions del planeta. «Això és molt important perquè, fins ara, els models d'estudi del canvi climàtic són globals, i és molt difícil fer el pas d'aquestes prediccions als models regionals, sobretot en llocs d'orografia variada i fronteres entre mar i terra o entre zones àrides i humides dins d'una mateixa regió», explica Morguí. «Conèixer els ancoratges locals que no han estat ben estudiats, a partir de dades d'alta qualitat, és un dels grans reptes de la lluita contra el canvi climàtic», hi afegeix.

Les tres zones proposades per a l'estudi tenen condicions climàtiques molt diferents, però estan vinculades entre elles a través de connexions hidrològiques, és a dir, dels rius. «El Delta de l'Ebre és el gran escolador d'una vall immensa», exposa Murguí. El Pirineu té la influència de la neu i l'aportació hídrica, en una àrea amb una economia molt lligada al clima; l'àrea acotada de la depressió central catalana acull una intensa producció agrícola, tant de regadiu com de secà, i encara ara amb un alt rendiment econòmic, i el litoral tarragoní, inclosos els trams muntanyosos del prelitoral, té la frontera entre la terra i el mar al llarg d'un pol d'atracció turística. També nota l'alè del principal pol petroquímic del sud d'Europa, una gran font de gasos d'efecte hivernacle, i té, sobretot, el Delta de l'Ebre, amb unes configuracions singulars –«amb transferències de calor especials entre el terra i l'atmosfera»– i un dels objectes predilectes de les prediccions sobre el canvi climàtic al país davant l'anunciada pujada del nivell de la Mediterrània com a conseqüència de l'escalfament del planeta.

Una llevantada

El Delta és la zona crítica per excel·lència, la qual s'ha anunciat que pot desaparèixer en un 80% a finals de segle, si no es protegeix, segons l'últim estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya. El projecte d'investigació de l'IC3 permetria millorar-ne tant el diagnòstic com el pronòstic. «Particularment, però, em preocupa més que abans se'l pugui endur una tempesta, una tamborinada», afirma Morguí.

La condició de «zona crítica» arriba també a les altres dues realitats a estudiar. Les tres són zones crítiques per raons diverses, segons expliquen fonts de l'IC3: perquè estan més exposades a una hipotètica «crisi climàtica»; perquè les respostes seran determinants per fixar l'afectació dels canvis climàtics i perquè, amb els models d'estudi actuals, aquestes zones amb característiques molt específiques no es poden conèixer bé. Per això es diu que aquest projecte forma part de la «nova recerca en canvi climàtic».

L'objectiu és que aquesta experiència catalana pugui ser utilitzada per altres centres de recerca en canvi climàtic d'arreu del món. «Els resultats que es puguin obtenir a la zona del Delta podran ser aplicats a altres deltes del planeta, i el mateix per a les zones de regadiu i secà», exemplifica l'investigador de l'IC3.

Variables específiques

A les tres zones, en el cas que el projecte s'apliqui, s'instal·larien mesuradors que permetran obtenir en continu variables meteorològiques que no són ben bé les clàssiques, les que la gent coneix. En aquest sentit, s'estudiarà l'estructura de l'atmosfera; els intercanvis de calor; els fluxos d'humitat entre el sòl i l'atmosfera; el perfil de vent; la distribució heterogènia de la pluja; la radiació rebuda (natural i artificial), la qual cosa permetrà aprofundir en el concepte d'energia en l'estudi del canvi climàtic; les capes de diferent concentració de gasos d'efecte hivernacle, i les corrents entre terra i mar generadores de tempesta. Tots aquests factors s'analitzaran a través de les dades captades pels sensors, que permetran obtenir «molts nivells» de dades, en vertical (a diverses alçades) i en superfície (en punts diversos). La novetat no és tant el tipus de variable, sinó la gran «densificació» de mesures en un mateix territori. Tècnicament, això implica fer servir uns aparells d'alta qualitat –que ja existeixen, tot i que en bona mesura són prototips experimentals de tecnologia capdavantera–, que es repartirien, en comptes de concentrar-se en una estació de mesura. Fins i tot s'anirien canviant de lloc per evitar zones d'ombra.

El projecte, sobre el qual el president Montilla ha dit que hauria de ser possible «més aviat que tard», incideix en una línia de recerca sobre la qual està cridat a aprofundir el Centre en Canvi Climàtic de la URV a les Terres de l'Ebre. Actualment, només existeixen observatoris de zones crítiques climàtiques als Estats Units.

Tres anys per poder treballar a 20 anys vista

L'observatori de zona crítica del litoral del sud del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre estarà especialitzat en dades sobre el mar i en la previsió de fenòmens extrems com ara les inundacions, la salinització i la desaparició física de les costes, i obrirà, a la vegada, l'oportunitat d'avaluar l'impacte de la producció petroquímica i la indústria en general sobre el canvi climàtic. «És molt interessant poder conèixer la influència d'una zona industrial com la de Tarragona sobre els paràmetres de radiació [els gasos d'efecte hivernacle actuen retenint les radiacions] i sobre com es poden distribuir els gasos», planteja Josep Anton Morguí. D'altra banda, el conreu de l'arròs, al Delta de l'Ebre, també produeix gas d'efecte hivernacle: els camps d'arròs desprenen metà, com ara a la ramaderia i la indústria, a més a més del CO2.

Sobre l'horitzó del projecte, els investigadors són conscients que, ara per ara, només es tracta d'una proposta de treball de l'IC3. Només per començar-lo a desenvolupar, a partir del moment en què s'hi aposti políticament i s'hi trobi finançament, els experts creuen que serien necessaris tres anys per tenir les primeres dades bones, incorporar-les als models d'estudi i continuar-hi treballant. «És una feina a llarg termini», constata Morguí. Una feina que ha de permetre acumular coneixements durant un cicle de 20 anys, en què s'ha de passar d'un estadi en què el canvi climàtic comenci a notar-se de veritat a una certa estabilització, sempre que es prenguin les mesures adients. A això no ajuda la inconcreció que s'ha traspuat de cimeres cridades a exercir de punt d'inflexió, com ara la darrera a Copenhaguen, si bé els especialistes confien que l'estudi de com afectaran els gasos d'efecte hivernacle no té aturador. A més a més, tot i lamentar que no s'hagi produït un «acord constrictiu» que avali una llei internacional concisa i ambiciosa, els investigadors valoren que la cimera danesa hagi servit per activar negociacions bilaterals (Xina i EUA, i França i Brasil) que s'entreveuen determinants. «El que ha fallat és la posició de la Unió Europea», opina Morguí.

Darrera actualització ( Diumenge, 31 de gener del 2010 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Marratxí/Nacional la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook