La plataforma ja havia presentat un recurs d'alçada, però ara ha buscat assessorament jurídic per portar el cas als tribunals per la via del contenciós. «El govern va deixar la localització de les restes a les mans de l'empresa, la principal interessada a posar els molins», va lamentar un portaveu de la plataforma, Xavier Fortuño. De fet, va revelar que molts cops ha estat gent de la plataforma, i no l'empresa, els qui han advertit el Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre que hi havia restes de soldats enmig de les obres. Segons el protocol, si apareix una resta humana cal avisar els serveis territorials de Cultura, documentar el lloc i traslladar les despulles al Centre 115 Dies de Corbera, abans d'analitzar-les i dipositar-les al monument ossera de les Camposines. «Els informes que han fet els arqueòlegs contractats per l'empresa estaven prou bé, però Cultura no ha paralitzat res», va afegir-hi el corberenc Jordi Clua. «Només a la cota 480, un dels llocs en què van haver-hi més morts, es van aturar les obres temporalment; però l'últim aerogenerador s'hi va instal·lar la setmana passada», va assenyalar. «Ha estat un atemptat a la memòria històrica», va dir Clua.

Amb tot, un altre fet que denunciarà la plataforma és que no s'haurien respectat les distàncies mínimes entre els parcs. Clua va recordar que la potència dels parcs eòlics de la Terra Alta és d'un màxim de 49 MW, que és el límit que tenen les promotores si volen evitar que siga l'Estat, i no la Generalitat, qui tramite i autoritze els projectes. «La promotora Copcisa es va vendre els projectes a un grup portuguès, i s'han creat tres empreses diferents per fer els parcs eòlics de Corbera d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Fatarella», va afegir-hi. Però, segons Clua, si fossen parcs diferents haurien de complir una separació de dos quilòmetres. «Pel mateix en altres llocs la justícia ha paralitzat les obres», va dir.