Un bosc de plaques solars. El Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme té instal·lat al sostre un munt de plaques solars. Ocupen 2.150 m² i, tot i que encara no estan en funcionament, ja s'han convertit en la coberta fotovoltaica més gran del Maresme.

L'aposta per les energies renovables implica, inevitablement, el convenciment demostrat de l'administració i les institucions públiques. Sense una primera empenta dels agents públics, la proliferació d'instal·lacions que generin energies netes perilla. El darrer exemple es troba a l'edifici de la planta incineradora de Mataró, on ja hi ha instal·lada la coberta solar fotovoltaica més gran de la comarca. Les plaques ocupen una superfície de 2.150 m² i es preveu que quan entri en funcionament –al juliol– generin 400.000 kWh anuals d'electricitat. Unes xifres que equivalen al consum d'un any de 400 persones. L'actuació, una aposta del Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, té el clar objectiu de convertir-se en un referent en l'aprofitament de les energies renovables i contribuir, de manera decidida, en la lluita contra el canvi climàtic. Es calcula que amb la nova coberta fotovoltaica serà possible estalviar l'emissió a l'atmosfera de 160 tones de CO2, el mateix efecte que provocaria haver plantat en un any un total de 8.000 arbres.

Però Mataró disposa de més iniciatives com les de la planta incineradora. La primera va ser a la biblioteca pública Pompeu Fabra, que des del 1997 disposa d'un sistema de plaques solars, instal·lades a la façana i al sostre, que han permès convertir aquest edifici en una petita central elèctrica. Però de seguida en van venir més, com ara el parc fotovoltaic que hi ha sobre el dipòsit d'aigües de Rocablanca o les pèrgoles que es van col·locar al polígon de Vallveric. A més, gairebé tots els habitatges protegits que promou l'empresa municipal Pumsa en tenen a la teulada. Una part de l'energia generada es ven, però també n'hi ha que s'aprofita per climatitzar els espais, escalfar l'aigua o donar corrent. Per això no era estrany que l'Ajuntament fos un dels primers a adherir-se al conegut pacte d'alcaldes contra el canvi climàtic, que, d'altra banda, va liderar l'alcalde, Joan Antoni Baron, com a diputat que és també de Medi Ambient a la diputació. De projectes per instal·lar-ne més no en falten. De fet, l'Ajuntament estava estudiant la possibilitat de col·locar plaques solars fins i tot al cementiri, com han fet altres municipis catalans.

El compromís de l'Ajuntament per l'energia sostenible fa que Mataró sigui un dels municipis europeus que, del 22 al 26 de març, celebraran la Setmana de l'Energia. L'acte que donarà el tret de sortida serà precisament la presentació del pla de lluita local contra el canvi climàtic, però també hi haurà xerrades per donar a conèixer algunes receptes senzilles per estalviar energia i activitats de sensibilització per a les escoles. Un altre dels projectes estel·lars de la ciutat és l'anomenat Tub Verd. Per explicar què és i com funciona aquesta xarxa de distribució que aprofita la calor sobrant d'algunes instal·lacions, com ara la depuradora d'aigües, per fer arribar energia, es muntarà una exposició al centre cívic del Pla d'en Boet durant els dies que durin les jornades.