El subdelegat del govern espanyol, Francesc Francisco-Busquets, va explicar ahir les diverses línies d'ajut a què es podran acollir els particulars, les empreses i els ajuntaments afectats per la nevada. De fet, divendres passat el subdelegat ja va notificar als ajuntaments que la llei 3/2010 que el govern va aprovar el 10 de març, pensada per ajudar territoris on s'han produït incendis i altres catàstrofes, també inclourà la nevada de les comarques gironines com a cas susceptible de rebre ajuts, gràcies a un reial decret aprovat el 19 de març. Això representa que els 221 municipis gironins podran aspirar als 131 milions per a infraestructures i als 33 milions per a actuacions de restauració forestal i mediambiental que el govern estatal va incloure en la llei. Segons va explicar el subdelegat, els ajuntaments ja tenen els impresos de sol·licitud, i els han de presentar amb les factures corresponents i una memòria a la direcció general de Protecció Civil i Emergències, que és l'ens que atorgarà les ajudes. Tenen temps fins al 12 de maig per presentar les sol·licituds, i poden anar adreçades sobretot al cost de la retirada de neu dels carrers i la neteja de boscos. A més, la llei permet compensar els ajuntaments i negocis afectats amb beneficis fiscals. Finalment, les empreses i els autònoms afectats també podran sol·licitar una moratòria en les quotes a la Seguretat Social d'un trimestre, que si volen no hauran d'abonar fins l'any que ve.

A part de la trobada d'ahir, la direcció general d'Energia manté reunions amb una quinzena d'alcaldes de les poblacions més afectades pel temporal, amb l'objectiu de saber la seva versió de l'episodi i poder incorporar al màxim d'informació possible a l'expedient. Aquestes reunions ja s'han començat a fer, i són paral·leles a la que va fer ahir el conseller a la seu de la delegació dels serveis territorials de Salut de Girona. Aquest lloc es va elegir perquè era l'únic dels serveis territorials amb una sala prou gran perquè hi cabessin tots els convidats. Per part de la Generalitat, a banda del conseller Castells, hi van ser el delegat del govern, Jordi Martinoy, i el director general d'Energia i Mines, Agustí Maure. Pel que fa als representants municipals, s'hi van convidar els dels ajuntaments amb més afectacions i amb més del 5% dels veïns que havien passat un mínim de cinc dies sense llum. També es va intentar que hi hagués representativitat de tots els colors polítics, i de municipis més grans i també de petits. S'hi va convidar els alcaldes de Lloret de Mar, Calonge, Castell-Platja d'Aro, l'Escala, Llagostera, Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella, Tossa de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Riudarenes, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Canet d'Adri, Jafre, Garrigàs, Ordis, Brunyola, Rupià, Torroella de Montgrí i Santa Cristina d'Aro, més els consells comarcals del Gironès, la Selva i l'Alt Empordà. N'hi va haver que van excusar la seva absència. La reunió va començar a 2/4 de 6, i es va allargar tres hores.

Les reclamacions que s'han fet al web del Consell Comarcal de la Selva contra la companyia Endesa ja superen el milió d'euros en només quinze dies. El formulari en línia de l'Oficina Comarcal de Consum ha facilitat als ciutadans de la Selva que puguin reclamar de manera directa les compensacions econòmiques pels danys i perjudicis després de l'apagada elèctrica del 8 de març passat. Fins ahir ja s'havien recollit més de 800 reclamacions. El total dels imports que ascendeixen a una quantitat més elevada fan referència a la falta de llum (168.148 euros), a la pèrdua d'aliments que no s'han pogut conservar al frigorífic o al congelador (132.617), i a la impossibilitat d'utilitzar la calefacció a les cases (129.335). La resta de reclamacions econòmiques per altres conceptes fa pujar el total a 1.160.000 euros.

El ple de l'Ajuntament de Siurana d'Empordà va aprovar la creació d'una brigada veïnal que pugui actuar en casos d'emergència com el de la nevada del 8 de març. Segons ha explicat l'alcalde, Joan Heras, el consistori s'ha adonat que els plans de prevenció han fracassat en aquest cas i arran d'aquesta experiència han decidit crear un equip de gent del poble que voluntàriament s'hi vulgui apuntar perquè tothom pugui col·laborar. «El que hem vist és que l'administració local és la que ha funcionat, i també la col·laboració de la gent. El problema és que tothom ajudava com podia sense cap organització i d'aquesta manera estarà organitzat», explicava Heras. Siurana va estar quatre dies sense llum i gairebé dos sense telefonia mòbil ni fixa.