–«No es podia fer un acord sobre la base de la mercantilització del planeta. Quan es concep el planeta com una mercaderia, amb el vent, l'aigua, la biodiversitat, la vida humana com a bé de mercat, l'acord no pot ser polític, cultural i humà. Només pot ser comercial, econòmic i financer. Els conflictes d'interès econòmic entre els països participants i, sobretot, entre els països més potents –els Estats Units, la Unió Europea, la Xina, l'Índia, Rússia i el Brasil– van fer que l'acord econòmic tampoc fos possible. I la causa principal de la manca d'acord econòmic és una qüestió de la qual no s'ha parlat ni se'n parla: el dret de propietat intel·lectual.»

–«M'explico. Avui, la transformació de l'economia basada en els combustibles fòssils a una economia d'energies renovables està condicionada per les patents industrials i les llicències. Per exemple, si la Xina ha de transformar tota la producció energètica en producció solar, ha de pagar la patent industrial a Alemanya, que és el primer país amb patents solars i eòliques. En el camp de la producció agrícola ecològica, la Xina ha de pagar la majoria de patents als Estats Units. En la reunió preparatòria de Bonn, la Xina i l'Índia van proposar el canvi dels drets de propietat intel·lectual, i els Estats Units i la Unió Europea van dir que no. Aquest és el problema. La Xina i l'Índia no estaven disposades a pagar amb els seus diners el canvi de model energètic i econòmic que pretenen els Estats Units i Europa. Hi ha una visió mercantilista del planeta i un conflicte d'interessos sobre qui ha de pagar la renovació del sistema energètic i econòmic del segle XXI.»

–«És clar que en té. La revisió del règim de propietat intel·lectual és fonamental. Fa anys que moltes organitzacions demanen que s'acabi la mercantilització dels microorganismes, les plantes, el sol, el vent, l'aigua i la terra. Però els que tenen el poder no volen canviar. No es pot ser propietari de la pluja! No es pot ser propietari d'un microorganisme! Però avui és així, perquè el 1994 i el 1998 els Estats Units i la Unió Europea van legalitzar l'establiment de patents de tots els organismes vius. Si això no es canvia, no hi haurà una solució conjunta contra el canvi climàtic. Hi haurà les solucions dels països dominants, però no una solució compartida.»

–«Amb el sistema jurídic internacional actual sobre la propietat intel·lectual dels organismes vivents i de l'energia, serà impossible. Els europeus tenim el 48% de les patents industrials de l'energia renovable. Sense pagar, la Xina no en pot fer, perquè seria il·legal. Cal un acord internacional per compartir els coneixements, el progrés i els beneficis del progrés. Si només els europeus, els americans del nord o els japonesos poden treure profit dels nous serveis i productes relacionats amb la biotecnologia o les energies solar, marina i eòlica, els africans, els asiàtics i els llatinoamericans s'hauran de limitar a pagar el nostre salt tecnològic.»

–«Cap. Però el crit dels moviments socials a Copenhaguen va ser vociferant. Al voltant de cent mil persones es van mobilitzar a la capital danesa durant la cimera. Cap govern de les grans potències mundials els va escoltar. La justificació dels governs és la de sempre: ‘No podem canviar aquest règim de propietat intel·lectual perquè en depèn la supervivència de la nostra economia nacional en front de la competència dels altres països. I si ho canviem, canvia tot.'»