Un 75% de les platges gironines presenten un estat morfològic dolent o molt dolent, amb una erosió que fa que retrocedeixin entre encara no mig metre i un metre i mig cada any. La causa és que la pèrdua de superfície de platges que originen les tempestes no es compensa amb l'arribada de nous sediments dels rius, pel poc cabal i les infraestructures hidràuliques com ara els embassaments. Aquesta és una de les conclusions que s'afegeixen en un estudi que ha fet el Centre d'Estudis Avançats de Blanes, en què també s'estudia el valor econòmic dels serveis ecològics de la Costa Brava, en funció de diverses variables, com ara la qualitat de l'aigua o de l'aire, i de la percepció de la gent. Aquest valor l'han taxat en 594 milions d'euros anuals, que és el que es considera que val el litoral gironí.
Precisament les platges i els sistemes dunars, per la seva funció recreativa i natural per a diversos hàbitats, són espais que aconsegueixen tenir un gran valor econòmic pels seus serveis ecològics. «Són un exemple de la pèrdua d'espais concrets, sobretot les dunes, i per tant d'una sèrie de serveis que dóna», ha explicat Rafael Sardà, investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes, un organisme que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques. De fet, i segons un estudi, tres quartes parts de les platges gironines tenen un comportament «morfodinàmic» dolent o molt dolent. Això fa referència a l'evolució de la superfície en funció del manteniment del seu equilibri, o sigui, la pèrdua de sorra amb els temporals comparada amb l'arribada de nous sediments. Als llocs on aquest comportament és dolent, les platges gironines perden entre 0,2 i 1,5 metres a l'any, i on és molt dolent perden més d'un metre i mig de mitjana. Les platges de la badia de Roses i la de Pals són les que tenen ara mateix una major erosió, fet que, segons Sardà, s'ha de vincular a qüestions naturals: «El futur és molt negre, perquè els rius no porten aigua ni els sediments que permeten formar la platja, i no se substitueix la sorra que s'emporta el temporal.» Això obliga a regenerar-les artificialment, amb un cost econòmic molt important que, evidentment, no s'hauria d'assumir si els rius fessin la seva funció.
Serveis ecològics
Precisament, Sardà ha dirigit un estudi sobre el valor econòmic dels serveis ecològics. Seguint models científics que taxen aquests serveis en funció de l'opinió de la gent –per això part de l'estudi és una enquesta–, i que es plasmen sobre els hàbitats de la zona, es calcula que la Costa Brava té un valor de 594 milions anuals. «És el rèdit que ens dóna el patrimoni natural, el valor que la gent dóna a la natura», ha explicat Sardà, amb paràmetres que inclouen per exemple la qualitat de l'aigua i de l'aire, el benestar individual o l'atracció que genera entre el turisme. Darrere les platges i les dunes, els boscos i els parcs agraris són els espais que tenen més valor.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.