Tot i les tensions prèvies –l'Ajuntament d'Ascó va posar alguns entrebancs a l'hora de donar el permís a la CANC–, l'acte d'ahir va transcórrer amb total normalitat de les vuit a les deu del vespre i sense cap tensió entre veïns, malgrat l'aparició al municipi i a la comarca de moviments ciutadans a favor i en contra del magatzem temporal. Aquesta manca de consens era evident a la mateixa plaça del Casal, on una gran pancarta deia «No al cementeri nuclear», i en d'altres penjades a la façana principal del Casal s'hi llegia: «Sí a l'MTC.»

Aquesta dualitat explica en gran part que mentre que unes 400 persones vingudes majoritàriament dels pobles de la Ribera d'Ebre i del mateix Ascó participaven en la festa de la CANC, a les terrasses dels bars també hi havia gent prenent una cervesa com qualsevol divendres de l'any. L'única diferència era l'important desplegament policial dels Mossos, que controlaven els accessos al poble i a la plaça del Casal.

La festa reivindicativa va transcórrer al ritme de jotes, batucades i crits com ara «Prou. No volem més porqueria nuclear». També es van poder veure pancartes amb el lema «Si el riu és vida, el cementeri és mort».

Però al marge de l'activitat festiva, en la qual van participar polítics com ara l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva; el senador de Flix, Pere Muñoz (ERC), o l'alcalde de Batea, Joaquim Paladella (PSC), també hi va haver parlaments. Així, van intervenir-hi el periodista Xavier Garcia; el portaveu de la CANC, Sergi Saladié, i el responsable d'energia de Greenpeace, Carlos Bravo. Saladié va destacar l'ampli suport institucional que ha aconseguit fins ara la CANC –140 ajuntaments, dotze consells comarcals i el Parlament de Catalunya–, mentre que Bravo va reiterar que el procés engegat per l'Estat per instal·lar un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears «vulnera la legalitat vigent» i «deixa desemparats milers de ciutadans». «Per sensibilitat democràtica el govern de l'Estat hauria d'aturar tot el procés», hi va afegir Bravo.

De fet, Saladié i Bravo van explicar les seues respectives posicions en una roda de premsa celebrada al matí a Tarragona. Tant la CANC com Greenpeace continuen perseguint l'aturada del procés de designació de la seu del magatzem temporal centralitzat per motius de seguretat, socials i econòmics. Sergi Saladié, portaveu de la coordinadora, i Carlos Bravo, responsable d'energia de Greenpeace a l'Estat, asseguren que l'MTC no és urgent i que cal obrir un procés de participació basat en projectes i propostes concretes, que «ara per ara ningú no ha vist». Es refereixen als estudis econòmics, de seguretat i plans d'emergència, entre altra documentació que inclouria la del transport dels residus des de les centrals d'origen fins al magatzem.

Consideren que la «solució menys dolenta» consistiria a construir els tres magatzems temporals individuals que falten per projectar a les centrals d'Almaraz, Cofrents i Vandellòs II. Els magatzems individualitzats evitarien «la manipulació i el trasllat dels residus i la concentració», amb importants interrogants tècnics tant en la gestió com en la resolució dels possibles conflictes.

La coordinadora i Greenpeace es consideren emparats pel nul consens social, polític i, fins i tot, dels sectors econòmics per rebre el magatzem. Hi afegeixen motius econòmics. Com explicava Carlos Bravo, el cost d'un magatzem centralitzat és de 700 milions d'euros, a més dels 600 milions d'euros que comporta el manteniment de la instal·lació en el període de vida operativa. Bravo sumava el cost del transport, per al qual calen fortes mesures de seguretat.