Després de vuit anys treballant en defensa del territori amb victòries importants, però també amb algun desengany, Salvem l'Empordà analitza i debat internament com ha d'afrontar els nous reptes mediambientals
Salvem l'Empordà ha fet vuit anys. Comença una nova etapa per a aquesta plataforma?
–«Nosaltres vam néixer en unes circumstàncies, i ara n'hi ha unes altres. Vam començar reclamant un pla director de l'Empordà. Avui el pla que s'ha fet no ens satisfà, però tampoc no es compleix. A banda, tenim un pla de les comarques gironines que tomba i tira per terra moltes coses del pla director per les quals havíem lluitat. Ara fem assemblees de reflexió, s'obre una etapa en la qual ens hem de preguntar i veure cap on volem anar. A banda, hi ha la qüestió econòmica, que fa que ens preguntem de quina manera seguim.»
–Patiu d'una manera especial o esteu tocats per la crisi econòmica?
–«La part econòmica no és la més greu. Caldrà replantejar-nos la manera de treballar. Vulguis o no, nosaltres teníem unes esperances mínimes amb un altre estil o una altra manera de fer amb el tripartit.»
–Us heu sentit traïts pel govern?
–«Amb aquests dos governs del tripartit, nosaltres hem quedat tocats. La manera com s'ha portat en general amb la plataforma, ens ha decebut molt.»
–Decebuts perquè no us han fet prou cas?»
–«Decebuts més per l'estil i per la manera de fer. Et diuen que hi ha diàleg, reunions informatives, participació, que t'escoltaran si presentes al·legacions. A l'hora de la veritat, et volen fer entrar en el joc, però quan ja tenen les decisions preses.»
–Sou crítics amb el govern perquè no us ha fet cas?
–«Tenim empenta, energia, i tenim ganes de fer coses, però pot haver-hi canvis estratègics d'organització i sobretot d'actuació, perquè aquest estil i aquestes maneres de fer que nosaltres mínimament desitjàvem no s'han posat en el dia a dia. La lògica, la transparència, aquesta cosa quotidiana no hi ha sigut, i nosaltres amb això som crítics. No una crítica negativa. Nosaltres no hem donat el no pel no. Nosaltres sempre hem donat alternatives, i després d'un ‘no' hem acceptat el cara a cara i el diàleg. I ens hem trobat que ens han dit que no representem ningú, que no hem estat elegits democràticament.»
–No hi havia sintonia entre Salvem l'Empordà i el govern?
–«Fa uns anys, els mateixos consellers del tripartit ens deien que faltarien molts Salvem l'Empordà i que érem un exemple a seguir. Com és possible que en pocs anys hagin canviat tant? Aquest doble llenguatge a nosaltres no ens ha agradat, n'esperàvem més.»
–On creieu que s'ha fallat?
–«En les maneres de fer i la manca de coordinació entre els departaments de Medi Ambient, Planificació Territorial i Energia i Indústria. És un campi qui pugui.»
–El tripartit ha estat menys acurat amb el territori del que ho va ser durant 23 anys CiU?
–«No ha estat pitjor. Les maneres de fer del tripartit i les maneres de fer dels governs de CiU durant 23 anys no es poden comparar, ni volem entrar en la balança de qui ha estat millor. Teníem molta esperança. El tripartit es va aprofitar electoralment i va obtenir el suport de moltes plataformes, cansades de l'estil anterior.»
–Falta diàleg?
–«Sovint parlem amb polítics del territori que entenen i coneixen el problema, però ens acaben dient que allò està planificat des de Barcelona, que intentaran modificar-ho, però alhora de la veritat veus que en realitat no tenen marge de maniobra.»
–I Quina solució hi donaríeu?
–«Nosaltres som partidaris d'un canvi de la llei electoral, de manera que el diputat sigui més proper al ciutadà, a la comarca. Que coneguis el parlamentari i que hi puguis parlar, que trepitgi sovint el territori i estigui a l'abast, que sigui conscient que es deu a aquestes persones.»
– Què s'ha fet malament amb el parc del Montgrí. les Illes Medes i el Baxi Ter, perquè hagi generat oposició en contra?
– «Pensem que s'ha fet malament. Nosaltres som apart implicada lluitavem per aquest parc i pels connectors ecològics entre l'Alt i el Baix Empordà. Crec que ha faltat molt el diàleg, i la comunicació. No pot ser que vulguis fer un parc i en certa manera no hi hagi un diàleg amb totes les parts. Et diran que n'hi ha hagut i amb moltes reunions, però amb divisions partidistes amb les quals mai ens posarem d'acord. En canvi si tu vas a nivell de comarca i de futur parles un altra llenguatge.»
– Però hi havia pagesos i propietaris en contra?
– «Darrere certs moviments de la pagesia i del turisme sabem perfectament qui mou els fils. S'hi 'oposen, no tota la pagesia, no tots el turisme, només determinats sectors.
– Per què?
– «Clar si es fa un parc i tu preveus en la mateixa zona fer un negoci immobiliari en el futur, clar que no voldràs el parc. Nosaltres creiem que s'ha fet precipitadament i les coses no es poden fer de pressa, les coses s'han de fer amb molta paciència i explicar-ho molt, sense cap ànim d'imposició d'un partit o un govern, si no per un bé del territori, jo crec que aquí és on s'ha fallat..»
– Diguem un parell de victòries que heu tingut?
– «Una de les primeres coses en que ens vam posar, va ser Cap Ras i ho vam guanyar i es clar aquí tothom es posa medalles, com en el cas de la demolició del complex de Fluvià Nautic, però no ens importa. Sabem qui ha darrere cadala lluita. No velm protagonisme.
– Però això teu un cost econòmic?
– «Els diners surten d'on surten. Hi ha més de 100.000 euros gastats amb advocats en aquests 8 anys i això vol dir que nosaltres tenim molts litigis. Molts els hem guanyat però resulta que l'Administració tot i que nosaltres guanyem un litigi no ens retorna ni cinc de les despeses, encara que siguem una plataforma no governamental i sense ànim de lucre. Quan guanyem un litigi no ens beneficia econòmicament perquè no ens retornen les despeses dels advocats.....»
– Fracassos?
– «La C-31 va ser un desastre.Va ser molt dur perquè durant molt de temps ho vam preveure vam fer xerrades en els pobles, vam presentar al·legacions La gent però no veu la magnitud de la tragèdia fins que veu l'obra i aleshores ja es massa tard»
– Heu esdevingut bojos per l'Empordà?
– «Amb el concert d'homenatge a Lluís Llach vam vole donar pas a al lema idea, bojos per l'Empordà, com una idea del nostra grau d'estimació que tenim pel territori, aquesta implicació surrealista i daliniana d'animalades. Nosaltres estem molts arrelats amb aquesta idea d'Empordà, de lluitar per una terra.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.