La gestió dels recursos s'ha de fer des de l'àmbit local, s'ha d'actuar més i no planificar tant, s'han de tenir en compte els interessos públics per sobre dels privats, s'han de superar els problemes de governabilitat i aprendre a gestionar situacions complexes, cal establir prioritats per saber quines són les actuacions necessàries ja que es destinen molts diners a actuacions absurdes i no es poden donar com a bons determinats models només perquè a altres llocs funcionen bé.
Aquestes són algunes de les idees que es van exposar durant el debat La gestió dels recursos de les comarques gironines, organitzat per l'Observatori de Sostenibilitat i celebrat el 17 de juny. Una de les idees que van exposar d'una manera o altra molts dels assistents va ser que hi ha molta planificació i molta legislació per gestionar els recursos, però poca actuació. «Tenim un problema de governabilitat perquè no sabem gestionar problemes complexos», va assegurar Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter. Segons la seva opinió, molts dels conflictes que es generen al voltant de la gestió de l'aigua o l'electricitat se solucionarien mitjançant decisions fermes dels governants.
La gestió de l'aigua
Ell, com abans ja havia fet Anna Ribas, del departament de geografia de la UdG, va posar sobre la taula la problemàtica de la gestió de l'aigua, una de les estrelles del debat. Per Ribas, hi ha una falta de disponibilitat d'aigua pel creixement demogràfic i pel creixement urbanístic. I més concretament pel model urbanístic de baixa densitat que porta més consum d'aigua. Per Camps, el problema no és que a Catalunya no hi hagi aigua, sinó que el que no hi ha és una planificació estratègica.
Lluís Sala, del Consorci Costa Brava, va deixar clar que calen més recursos per atendre l'augment de la demanda, sobretot a l'estiu. Però també va advertir sobre el model agrícola: «Optar per una agricultura atlàntica com s'ha fet aquí, que tenim un clima mediterrani, vol dir eixugar els rius per poder regar.»
En el camp energètic, Joan Esteve, de l'Institut Català d'Energia, va advertir de cert «nacionalisme energètic» perquè hi ha empreses que estan en mans de l'Estat i molts països actuen per interessos polítics i opten per desenvolupar infraestructures per al seu profit i no per al dels altres. Segons la seva opinió, els reptes són l'augment de la demanda energètica i la saturació de les infraestructures i l'eficiència i la sostenibilitat energètica. En relació amb la sostenibilitat, Francesc Córdoba, de la consultoria Fractàlia, va dir que es donen situacions ridícules, com ara que s'importa fusta de França però s'exporta biomassa a Sardenya a través del port de Palamós.
El cost dels residus
Alfred Viñas, director gerent de Trargisa, l'empresa que gestiona la incineradora de Campdorà, va exposar un panorama com a mínim sorprenent sobre la gestió dels residus si es compara amb la major consciència ambiental i les nombroses campanyes a favor del reciclatge i de la reducció de volum de residus. «Aspirar al residu zero és una utopia», va sentenciar, tot i que hi va afegir que sí que es pot racionalitzar. També va dir que els residus no van ser un problema fins que la societat els hi va considerar. I va ser a partir d'aquell moment que va caldre gestionar-los. «Una gestió que costa molts diners i que mai no donarà beneficis», va dir.
Centralisme excessiu
Felip Toledo, del Consell Comarcal de la Selva, va explicar que «qui contamina, paga» i que per això els ciutadans s'espavilen per generar menys residus. Ell va ser un dels que van denunciar l'excessiu centralisme i que des de Barcelona es prenguin decisions que no tenen res a veure amb les necessitats del territori. Per Sergi Nuss, de l'Observatori de Sostenibilitat, la solució és definir prioritats i després establir les actuacions que s'han de dur a terme.
Des del Consorci Costa Brava es va advertir que una part del problema és que hi ha hagut un augment de població inesperat i les infraestructures no s'han adaptat amb la mateixa rapidesa. Per això es va reivindicar més acció i menys planificació. Dani Boix, de la UdG, va dir que hi ha un problema de voluntat a l'hora de gestionar problemes complexos: «En sabem, però potser no volem. I si és a aquest costat no pots ser a l'altre.» Ell va insistir en la necessitat d'aprendre a gestionar la situació: «Apareix un problema com els dels nitrats, es fa una actuació, però quan la polèmica es desinfla, no sabem els resultats ni tenim dades de si s'ha revertit la situació de la contaminació dels aqüífers.»
Malgrat les crítiques per l'excés d'una planificació que després no serveix per a res, també es van sentir opinions a favor. Joan Esteve va dir que la planificació és bàsica: «Però abans cal un diagnòstic i una bona anàlisi de la situació per identificar els reptes i fixar cap on s'ha d'anar.» Precisament en relació amb les actuacions, des del Consorci de la Costa Brava es va advertir que durant els anys de bonança econòmica es van prendre decisions que no van ser les més encertades, però sí les més cares. I va posar com a exemple les dessalinitzadores: «Tenim la dessalinitzadora més gran d'Europa, però hem de tenir clar que és l'opció més cara per solucionar els problemes de gestió de l'aigua.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.