L'Alt Camp té els valors de densitat més alts de conills a les comarques tarragonines. Ho certifica l'estudi que ha elaborat el Departament de Medi Ambient durant els últims dos anys, i en què també apareixen l'Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Baix Penedès com a comarques altament poblades per aquest animals. A l'Alt Camp els municipis de Bràfim, Nulles, Vilabella, Vila-rodona, Vallmoll, Alió, Puigpelat i Valls són els més afectats, mentre que al Baix Penedès hi ha Banyeres, Llorenç i l'Arboç. Al Tarragonès també se n'han identificat zones a l'Argilaga, Renau i la Secuita, i al Baix Camp hi ha nuclis localitzats a Mont-roig, Montbrió i Cambrils. El treball reconeix que en alguns llocs les superpoblacions de conills “són motiu de conflicte amb les activitats econòmiques per les pèrdues que això representa als productors” i indica que “l'objectiu de la investigació és desenvolupar estratègies i accions que permetin compaginar la conservació de la biodiversitat amb les activitats agràries”. Precisament, el consell d'alcaldes de l'Alt Camp, en la seva última reunió de fa un mes, havia decidit encarregar un estudi sobre aquesta espècie cinegètica, sense saber que Medi Ambient ja estava a punt de concloure aquest treball, segons reconeixien fonts del Consell Comarcal de l'Alt Camp. L'estudi, que també afirma que a la major part de Catalunya la presència de conills “és inexistent o gairebé anecdòtica”, explica que les àrees d'alta densitat de conills són zones “ de conreus llenyosos, pendent suau, poca altitud, humitat baixa a l'estiu i temperatures suaus a l'hivern” i alerta: “Els models d'afavoriment de l'espècie a Catalunya indiquen que hi ha zones amb probabilitat de tenir abundància de conill i on encara no s'han constatat aquests valors ni tampoc danys”. En la Diagnosi dels efectes de les poblacions de conill de bosc envers els conreus a Catalunya s'insisteix que els conills són una espècie clau en els ecosistemes i que són la presa principal d'una trentena de depredadors entre els quals hi ha la guineu, el linx, la serp verda o l'àliga imperial. L'anàlisi conclou que l'efectivitat de les autoritzacions excepcionals de captura “és molt baixa” i recomana replantejar aquestes actuacions perquè siguin efectives.