Els habitants d'Olot quan es van aixecar el dia de Sant Lluc van trobar un panorama desolador a les zones de la ciutat més properes al riu. Això és amb el que coincideixen la majora dels 30 testimonis, tots d'entre 80 i 90 anys, que van viure l'aiguat i que expliquen com van passar aquells dies al documental de Zeba Produccions. Recorden que el nivell de l'aigua va arribar fins a la plaça Clarà i el carrer Mulleras, a les portes del centre –la ciutat està plena de rètols on es marca el nivell de l'aigua–. Alguns narren com, al costat del riu, s'hi veien fàbriques destruïdes o molt malmeses i moltes destrosses als espais fluvials i que es trobaven objectes de les fàbriques fins a les Tries, fins i tots documents i diners.

Tots coincideixen a explicar que la nit de la vigília de Sant Lluc no va ser una nit de llamps i trons i de molt de vent. Va ser, segons ells, una tempesta amb molta aigua. Una dada que crida molt l'atenció i que és comuna a tots els testimonis és el fet que no són conscients –i, de fet, a Olot la majoria de la gent tampoc– de l'abast territorial d'aquest aiguat del 40. Pocs saben que va arrasar Torelló o tot el poble nord-català de Tec i que, avui encara, entre el nou poble i Prats de Molló, encara s'hi pot veure una zona desforestada a l'Avellaneda, que és on precisament es va produir l'esllavissada que barrejada amb l'aigua del riu va ser fatal.