El juliol ha estat un mes força càlid arreu de Catalunya llevat d'algunes zones del Pirineu i el Prepirineu central i occidental, i a la ciutat de Barcelona això es va traduir, sobretot en la primera quinzena, en unes temperatures que van experimentar un augment de més de tres graus respecte a la mitjana climàtica mensual del juliol entre el 1961 i el 1990, un fenomen que s'anomena anomalia positiva. Aquestes són algunes de les dades facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya, entre les quals destaca que al barri del Raval aquesta anomalia climàtica va superar el 3,3 graus, i en altres zones, com ara el zoo i la Zona Universitària, va ser de 3 graus.

Aquest increment de temperatures s'explica per un comportament poc habitual de l'anticicló de les Açores, situat més al sud, que va afavorir la presència de masses d'aire càlid procedents del continent africà. Aquest fet va provocar que sobretot durant la primera quinzena de juliol es registressin temperatures més elevades. A banda de Barcelona, també es van produir anomalies positives de 2,9 graus als Hostalets de Pierola (Anoia) i al Pont de Vilomara (Bages), i de 2,8 graus a Vacarisses (Vallès Occidental).

El juliol tampoc no va ser un mes de grans precipitacions, a excepció també del Pirineu i el Prepirineu, on sí que vas ser molt plujós, amb precipitacions de 131,8 l/m² al santuari de Queralt (Berguedà); 130,8 l/m² al Port del Comte (Solsonès), i de 123,8 l/m² al Pont de Suert i Boí (Alta Ribagorça). Dues pertorbacions entre els dies 19 i 23, i una altra entre el 29 i el 30, van provocar que les quantitats registrades en algunes poblacions en un dia superessin la mitjana mensual.