El delta de l'Ebre no reuneix les condicions òptimes per a la reintroducció de la llúdriga, una espècie que va desaparèixer de la zona de la desembocadura fa uns 40 anys. El juny de l'any passat, tècnics del Parc Natural del Delta van trobar les petjades d'una llúdriga a la punta de la Banya, i la “presència segura” d'aquest exemplar els va fer pensar en la possibilitat que l'espècie repoblés el Delta en poc temps. Però després d'un seguiment per detectar-ne més rastres, la conclusió és que devia ser algun “exemplar divagant”, ja que les llúdrigues són uns animals que fan moviments expansius.

En aquest sentit, el responsable de l'àrea de protecció i recerca del Parc Natural del Delta, Toni Curcó, va explicar que no han localitzat més petjades, i que era “molt complicat” que la llúdriga es quedés al Delta. Les llúdrigues necessiten aigua dolça per netejar-se la pell, tot i que poden viure i nedar en aigües salines, segons va assenyalar el tècnic. “Però no tots els hàbitats són els idonis per a la seua reintroducció”, va matisar. Curcó va detallar que al Delta hi ha poc bosc de ribera, i que tant la contaminació del riu com la interacció amb els humans han perjudicat el retorn de l'espècie. “Alguns arts de pesca són trampes mortals que els causen la mort per ferides o bé ofegades”, va lamentar. En canvi, les llúdrigues es podrien alimentar amb facilitat dels peixos autòctons i forans. Entre els factors que van propiciar la seua extinció Curcó va assenyalar l'alteració de les vores del riu i la contaminació. Per evitar l'extinció de noves espècies, hi ha el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Canal Vell, que el 2009 va rescatar 411 animals.